La sisena edició del Congrés internacional Storytelling Revisited, "Narrating within the cultural industries: platforms, stories and narratives”, desenvolupat ahir i avui a la Sala Mercè Torrents de la UVic-UCC, ha tingut com a tema central la plataformització de la producció cultural. Durant dos dies s’han convidat els investigadors i les investigadores assistents a abordar la transformació de les pràctiques culturals i la forma com s’han reorganitzat al voltant de les plataformes digitals. La inauguració, que es va fer ahir al matí, va comptar amb la presència d'Eva Espasa, vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, i la cloenda del congrés, que s’ha fet aquesta tarda, ha anat a càrrec d’Eduard Ramírez, degà de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia de la UVic-UCC.

Una de les singularitats d’aquest congrés, on es crea un espai per compartir estudis, projectes i experiències en un àmbit investigador incipient com és el de les indústries culturals, és que el comitè organitzador està integrat per persones de cinc grups de recerca de la UVic: EMPRÈN, GETLIHC, GLOSSA, IsaMBe i TRACTE. Cada edició està liderada per un dels grups, de manera que tot i que el fil conductor és la narrativa, la temàtica canvia en cada ocasió. Enguany, l’organització ha anat a càrrec de TRACTE i l’eix central han estat les indústries culturals.

El 6è Congrés Storytelling, que s’ha fet en línia i de forma presencial, ha comptat amb una setantena de persones inscrites. En aquesta trobada acadèmica s’ha volgut posar el focus en la plataformització de la producció cultural i el seu impacte en la creativitat i les narratives, els influencers digitals, els models narratius emergents a les xarxes socials, les tendències en audiostorytelling, i la perspectiva de gènere i de diversitat en les narratives audiovisuals.

Dues ponències i dues taules rodones

El programa d’enguany incloïa dues ponències plenàries. Una, a càrrec d’Isabel Cadenas Cañón, professora de la New York University i directora del premiat pòdcast De eso no se habla, que es va centrar en les maneres de narrar. L’altra ponència, que s’ha fet avui, ha anat a càrrec de Joan Ramon Rodríguez Amat, expert en l’estudi de mitjans a la Sheffield Hallam University. La seva exposició ha girat al voltant de la figura dels influencers i del seu paper en la difusió i el consum de productes de les indústries culturals.

A la part final de cadascuna de les jornades del congrés s’ha organitzat una taula rodona, en les quals s’ha establert un diàleg entre professionals del sector i acadèmics. Una d’elles s’ha centrat en projectes narratius d’èxit en plataformes digitals i l’altra, en les indústries culturals des d’una perspectiva social. El programa del congrés ha inclòs també diverses comunicacions sobre aplicacions docents que incorporen la narració o els nous mitjans digitals, exemples de narratives sonores, pòdcasts, experiències transmèdia, projectes immersius amb finalitat social, l’ús de la narrativa per a finalitat de conscienciació ambiental, o exemples d’aplicació de la narrativa per a la gestió cultural o patrimonial.

En el marc de les activitats complementàries, el congrés també es vincula amb projectes i institucions de la ciutat de Vic. En aquest cas s’ha organitzat una visita guiada al projecte narratiu immersiu del Museu Episcopal de Vic, com a bon exemple d’aplicació de la narració com a eina per a la divulgació del patrimoni museístic.

Aquesta activitat compta amb el suport dels ajuts per a l’organització d’activitats en l’àmbit de la divulgació científica i de la formació en matèria de recerca 2023 del Vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC i amb la col·laboració de la Unitat de Divulgació Científica.