El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha atorgat el primer guardó dels XXXIV Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual a Juan José Sánchez Soriano pel treball "Análisis de Ficción Seriada con Componente LGTB+: Estudio de las Representaciones e Interpretaciones de Casos Españoles y Estadounidenses durante la Década 2011-2020". L’estudi conclou que, tot i l’augment quantitatiu de produccions que inclouen personatges del col·lectiu LGTB+, la seva imatge continua estant distorsionada.

Els premis han estat lliurats avui, 9 de març, en un acte que ha tingut lloc a la UVic-UCC. En l’acte hi han intervingut el president del CAC, Xevi Xirgo; la vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de Recerca, Rosa Maria Molló; el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños; el degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, Josep Burgaya, i la vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Eva Espasa.

Es tracta del primer cop, en 34 anys, que el lliurament de premis té lloc fora de la ciutat de Barcelona i la iniciativa té com a objectiu apropar els premis a l’àmbit universitari a tot el territori de Catalunya. En aquest cas, s’ha elegit la UVic-UCC per dues raons: perquè enguany se celebren els 20 anys dels estudis de Comunicació Audiovisual en aquesta universitat, i perquè la guanyadora del primer premi de l’edició anterior va ser la professora de la UVic-UCC Floriane Bardini, qui va guanyar amb un treball amb propostes sobre l’audiodescripció als continguts audiovisuals. En aquest sentit, el Consell té la voluntat de continuar portant els premis a diferents universitats d’arreu de Catalunya.

Xirgo s’ha referit al fet que els premis s’han lliurat a la UVic-UCC i ha afirmat: “Aquest any hem volgut fer un pas més en l’evolució dels Premis, en el sentit de la descentralització, i per això en fem el lliurament per primera vegada fora de Barcelona. Hem tardat molt, massa. Hi ha vida investigadora més enllà de Barcelona. Esperem que avui comenci un llarg periple que ens dugui arreu del país”.
El president del CAC ha afegit: “Per a un organisme regulador com el nostre és del tot indispensable disposar de coneixement estratègic abans de prendre decisions. A l’hora de prendre posició en alguna qüestió, a més de tenir molt present el marc jurídic i una bona anàlisi dels continguts, també és molt important tenir perspectiva i context sobre el que s’està tractant”.

Per la seva part, Baños ha considerat un encert la decisió del CAC d'apropar aquests premis a la universitat, "on hi ha bona part de la recerca del present i on es formen els investigadors i les investigadores del futur". En aquest sentit, ha afirmat: "Si volem fomentar vocacions científiques, iniciatives com aquesta són molt importants, ja que posen en valor la recerca, i la fan propera, tangible i comprensible".

Eva Espasa ha remarcat la importància de certàmens com el del CAC per reconèixer la recerca i ha afegit, en referència a la UVic-UCC, que "és un honor que s'hagi escollit una universitat com la nostra, on la recerca està molt vinculada al territori, però sempre des d'una mirada internacionalitzadora". 

Josep Burgaya ha contextualitzat, en el marc dels estudis de comunicació de la universitat, el 20è aniversari del grau en Comunicació Audiovisual, del qual ha dit que "són uns estudis que tenen una llarga vida al davant, amb voluntat d'estar al servei de la formació de professionals per a aquest país".

Els Premis CAC a la investigació sobre comunicació audiovisual volen reconèixer la recerca de qualitat en comunicació audiovisual. Al llarg de 34 edicions, s’ha premiat 91 persones, entre premis, accèssits i mencions especials, de les quals, 49 eren dones i 52, homes.

En la XXXIV edició s’han presentat 19 treballs de recerca: 9 tesis doctorals, 4 treballs de fi de màster, 4 treballs de fi de grau i 2 en altres formats.

El treball que ha rebut el primer premi analitza la representació de les persones LGTB+ a partir de l’anàlisi de 14 ficcions audiovisuals d’Espanya i dels EUA emeses a la televisió lineal i en plataformes audiovisuals en línia. La tesi parteix d’una triangulació metodològica molt sòlida i destaquen les aportacions de la recerca per tal de conèixer l’opinió de l’audiència heterosexual sobre les ficcions analitzades, així com la del públic LGTB+ sobre la seva pròpia representació.

La mostra analitzada estava integrada per 7 ficcions nord-americanes  (Euphoria, Looking, Orange is the New Black, Pose, Sense8, Shameless i Transparent) i 7 d’espanyoles (El Ministerio del tiempo, Élite, Malaka, Merlí: Sapere Aude, Veneno, Vis a vis i Vivir sin permiso).

El treball, premiat amb 5.000 euros, és la tesi doctoral de Sánchez Soriano, realitzada quan estava a la Facultat de Comunicació i Documentació de la Universidad de Murcia. Actualment, és a la Universidad Rey Juan Carlos, a Madrid.
 
Segon premi

Així mateix, s’ha lliurat un segon premi a Miguel Urmeneta Arbusà pel treball "Corrientes de opinión en Twitter durante el ‘procés’: agenda, actores, polarización y desinformación alrededor de las elecciones catalanas de 2017".

El treball analitza la formació de corrents d’opinió a Twitter sobre les eleccions catalanes del desembre del 2017, en un període de gairebé sis mesos des de l’inici de la campanya electoral fins a la constitució del nou Govern de la Generalitat de Catalunya. En destaca el marc teòric que incorpora i les aportacions sobre la desinformació i la polarització política i periodística.

El treball, premiat amb 2.000 euros, és la tesi doctoral d’Urmeneta, de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Dos accèssits i una menció especial

El jurat ha atorgat dos accèssits (sense dotació econòmica), el primer a Cristina Garde Cano (UAB) pel treball "Més enllà del mirall negre. Una defensa del periodisme en l’era de la comunicació blob i el capitalisme de la contenció".

Aquesta tesi doctoral amb forma d’assaig estudia el periodisme com a disciplina simbòlica que permet crear sentit en les comunitats, en el context de l’anomenada “comunicació blob” i del capitalisme de la contenció. La recerca destaca per la seva creativitat analítica i la seva reflexió constructiva sobre el periodisme, així com per l’elaboració d’un glossari amb conceptes nous com periodisme altre, un periodisme més enllà del mirall.

El segon accèssit ha estat per a Anna Ayguasanosa Àvila (Universitat Pompeu Fabra) pel treball "When the algorithm strikes against you. An analysis of the impact of diet culture content on TikTok on the development of eating disorders and body dissatisfaction among female undergraduates". L’autora ha excusat la seva presència i s’ha projectat un vídeo amb la seva intervenció.

Amb l’objectiu d’estudiar si els vídeos de TikTok afecten la imatge corporal, la comparació i la grassofòbia en les estudiants universitàries, l’autora ha analitzat i codificat 200 vídeos de TikTok relacionats amb la nutrició, els aliments i el pes. La recerca incorpora la perspectiva psicològica i treballa per integrar el concepte de salut mental en l’àmbit de la comunicació audiovisual.

El jurat també ha distingit amb una menció especial Francesc Manuel López Chaves (UAB) pel treball "Evolució històrica de Televisió Espanyola a Catalunya: Estudi i anàlisi de la producció de programes a TVE Catalunya (1959-2019)".

Aquesta tesi estudia 60 anys de producció de TVE Catalunya, a partir de la recollida i de l’anàlisi sistemàtica de la producció de programes realitzats durant aquest període. En destaca el treball ingent de documentació i l’aportació que suposa posar els programes en relació amb el seu context històric.