Un centenar de persones ha omplert avui l’Aula de Cinema (Sala Mercè Torrents) de la UVic-UCC per escoltar la conferència de la periodista Montse Arbós sobre els orígens del conflicte entre Israel i Palestina, un dels més longeus i amb més impacte sobre més persones del segle XX. L’acte, organitzat per la Facultat d’Empresa i Comunicació i el Consell d’Estudiants de la UVic-UCC, ha estat conduït per Joan Esculies, historiador i professor de Periodisme Polític al grau de Periodisme.

Un conflicte previ a la fundació d’Israel

La periodista ha explicat que tot i que el conflicte es troba sovint sota el focus mediàtic a causa dels episodis bèl·lics, les seves arrels són probablement poc conegudes en la societat occidental. Segons ha destacat Montse Arbós a l’inici de la seva intervenció, “poca gent recorda què era Palestina abans de la creació de l’estat d’Israel”, la qual cosa és important per comprendre’n la complexitat i per trobar-hi solucions. I és que, segons ha exposat l’experta, el conflicte va començar molt abans de 1948.

La influència del colonialisme del s. XIX

Així, Arbós ha assenyalat que per entendre el conflicte convé comprendre el racisme occidental vers els jueus, present al llarg de la història europea, que arriba a un punt d’inflexió al s. XIX. En aquest moment, ha dit, “es crea una consciència col·lectiva que el poble jueu estarà perseguit constantment fins que no trobi un estat que el protegeixi”, el que es coneix com a sionisme. Ha afegit que la ideologia va ser emparada i finançada per les potències mundials del moment impregnades pels valors colonialistes europeus “que es consideraven superiors a altres ciutadans del món” i, en part per això, “es consideraven amb dret a ocupar altres territoris”.

El suport de les potències occidentals

Montse Arbós ha continuat dient que després de la I Guerra Mundial, els territoris d’Egipte i Palestina van quedar sota la tutela de la Gran Bretanya, que va donar suport a la creació d’un estat israelià als territoris palestins. No obstant això, ha afegit, el govern britànic ho va fer sense marcar límits territorials clars i sense reconèixer els drets polítics de Palestina, com tampoc va reconèixer la seva identitat nacional, en una altra mostra de visió colonialista.

És així com, segons ha relatat Arbós, la comunitat jueva va començar a crear les estructures polítiques que li permetrian prendre decisions sobre el terreny en detriment de Palestina, sense tenir en compte algunes veus de la comunitat internacional que alertaven d’un possible conflicte armat com a conseqüència. A la dècada dels anys 20 i 30, quan la comunitat palestina va començar a prendre’n consciència, es van crear les primeres milícies, que van causar moltes víctimes molt abans de la primera guerra araboisraeliana, l’any 1948, que també va tenir com a conseqüència l’expulsió de més de 750.000 persones palestines de les seves llars.

Dos punts de partida diferents

Aquest moment representa dues realitats diferents per a Palestina i Israel, ha continuat dient l'experta. Mentre que els primers la consideren la Nakba, o la gran catàstrofe, per als segons es tracta de només el principi d’un projecte d’ocupació que té com a objectiu ampliar al màxim el territori israelià anihilant la presència palestina.

Montse Arbós ha conclòs que el colonialisme, doncs, es troba en la base d’alguns processos portats a terme per la política d’estat actual d’Israel: d’una banda, l’ocupació a través d’assentaments de colons individuals que fragmenten completament el territori i arraconen la població palestina en espais molt petits amb cada vegada menys control sobre els recursos, les fronteres o el dret a la defensa (Palestina no té dret a tenir exèrcit). I, en un altre ordre de coses, la normalització de relacions polítiques amb els estats àrabs per debilitar el seu suport a Palestina i minimitzar el pes de la construcció de pau en l’agenda internacional.

El paper del periodisme

Al debat posterior a la conferència s’ha posat de manifest la importància de la professionalitat del periodisme per oferir una visió honesta i contrastada de determinats relats polítics. Montse Arbós ha posat també en valor l’enorme tasca dels periodistes locals compromesos, tant palestins com israelians, ja que són els veritables coneixedors de les realitats que expliquen. “Necessitem els ulls dels periodistes locals”, ha afirmat l’experta.