Els primers mesos del 2021 arrencaran tres proves pilot a París, Atenes i Torí per implicar la ciutadania en la definició de polítiques i en la presa de decisions públiques que, de forma habitual, recauen en administracions, institucions i entitats. Ho faran en el marc del projecte de recerca europeu CO3. Transformative impact of disruptive technologies in public services, que ha desenvolupat una plataforma digital de relació entre els diferents actors implicats en els processos de participació ciutadana, i ho ha fet a través de la utilització de tecnologies disruptives basades en les metodologies de la cocreació, la coproducció i la cogestió, que impliquen totes les parts afectades. Aquest 2020, el segon dels tres anys del projecte, el software que servirà de base per a cada acció participativa concreta ja s’ha desenvolupat i després d’un primer testatge inicial, espera l’inici de les proves pilot. 

El projecte CO3 el lidera la Università di Torino (Itàlia) i compta amb la participació dels investigadors del grup de recerca en Tractament de Dades i Senyals de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) Ruth Sofia Contreras i Alejandro Blanco. Ambdós investigadors formen part d’un equip interdisciplinar que implica entitats, empreses i centres de recerca de Grècia, Itàlia, França i l’Estat espanyol. “Cada vegada més ajuntaments, per exemple, implementen webs, aplicacions mòbils i altres recursos digitals per fomentar la participació ciutadana en les decisions, però a la pràctica, aquests fòrums de participació són poc utilitzats o els seus objectius teòrics no es corresponen a la seva aplicació pràctica”, explica Ruth Contreras per indicar el punt de partida d’aquesta iniciativa. 

Un software adaptable a cada projecte
El segon any del CO3, aquest 2020, s’ha dedicat íntegrament a la fase de desenvolupament del software en el qual se sustentarà la plataforma de relació entre institucions i ciutadania, que ja es troba en la fase final de coproducció. Al llarg de tot aquest any els desenvolupadors de les tecnologies disruptives han posat en marxa el software, que es compon de deu mòduls, quatre de visibles i sis d’invisibles per a l’usuari, que el doten d’una gran flexibilitat. “Això permet que l’aplicació final pugui ser completament diferent per a cada projecte en el qual es vulgui fer servir, i que mitjançant la programació s’adapti a les necessitats de cada cas concret”, explica Ruth Contreras. Segons la investigadora, a partir d’una pàgina web i una aplicació mòbil, i en funció de les necessitats especifiques de cada cas, es poden emprar tecnologies com ara les xarxes socials geolocalitzades, la realitat augmentada o eines per participar en enquestes, debats o votacions. 

Abordar problemes socials a partir de tres proves pilot
Malgrat que aquesta tardor l’equip de desenvolupadors ja ha dut a terme un primer testeig d’usabilitat de l’aplicació, serà de cara a l’any vinent, quan s’entri en la tercera fase del projecte, que el software s’implementarà en tres proves pilot a Atenes, París i Torí. Algunes d’aquestes adaptacions a casos pràctics, concrets i reals ja haurien d’haver arrencat aquesta tardor, però s’han ajornat a causa de la covid-19.

En el cas d’Atenes, la implementació del software en el context de la prova pilot anirà lligada a un projecte d’una ONG que l’utilitza per crear una xarxa de suport a les persones sense sostre, un col·lectiu molt nombrós a la ciutat; a París es traslladarà a una aplicació que donarà veu a les persones que viuen actualment en la zona on s’ubicaran els Jocs Olímpics de 2024, per tal que contribueixin a la redefinició del nou entorn; i en el cas de Torí, el software s’utilitzarà per posar en marxa un projecte d’habitatge social compartit que doni resposta al problema d’habitatge que hi ha en aquesta ciutat.

Avançar malgrat el context de pandèmia
La valoració per part dels investigadors d’aquest segon any és positiva. Malgrat que s’han hagut de posposar algunes accions del projecte arran de la pandèmia, “totes les parts implicades hem pogut continuar treballant en línia, i malgrat que no ha estat la situació idònia, l’important és que s’ha pogut avançar en el desenvolupament”, explica Ruth Contreras. La clau del projecte, recorda la investigadora, és el procés de cocreació com a metodologia de treball, que “comporta implicar totes les parts afectades i dissenyar el producte de bracet amb tothom qui l’haurà de fer servir”. Aquest procés de treball ha estat un hàndicap en el context de pandèmia, que ha obligat a suspendre, transformar o endarrerir algunes de les activitats de participació programades. “Hem adaptat el calendari i ajustat la metodologia i d’aquesta manera hem pogut continuar treballant”, diu Contreras. 

El CO3 és un projecte finançat pel programa europeu Horizon 2020 (subvenció 822615), compta amb un pressupost global de gairebé 3,2M€ i està liderat per la Università di Torino (Itàlia).