L’art i la cultura són uns instruments molt eficaços per a millorar el benestar emocional i cognitiu de les persones amb malaltia d’Alzheimer i la seva participació social. En aquestes persones, les activitats culturals els potencien l’humor i l’autoestima, afavoreixen la comunicació amb cuidadors i familiars, i trenquen estigmes i l’aïllament en què es poden trobar. A més, tenen un impacte molt positiu en la comunicació amb els seus cuidadors i en les famílies. Així ho recull l’estudi que ha fet el grup de recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la UVic-UCC sobre el projecte “Vic. Cultura i Alzheimer”. Els resultats i la continuïtat d’aquest projecte, promogut per la UVic-UCC, l’Ajuntament de Vic i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), es van donar a conèixer aquest dimarts a Casa Convalescència, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer.

La presentació dels resultats de la recerca del projecte “Vic. Cultura i Alzheimer”, més qualitatius que quantitatius, va comptar amb l’assistència del rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños; la regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs; la coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), Marina Geli; i el coordinador del grup de recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la UVic-UCC, Salvador Simó.

L’evidència científica corrobora que les malalties neurodegeneratives triguen més temps a afectar la creativitat, l’expressió i l’apreciació artística que la memòria recent, per exemple. També demostra que l’art millora la qualitat de vida de les persones que sofreixen problemes neurològics, així com la de les seves persones cuidadores. Més en concret, la teràpia ocupacional basada en l’art i la cultura fomenta la salut psicològica i emocional, millora l’autoconfiança, l’autopercepció i la socialització.

Per una altra part s’ha comprovat que l’art facilita la inclusió social i comunitària de les persones amb demència. Per aquest motiu, “s’ha de fomentar la participació de persones amb malaltia d’Alzheimer als espais d’art i cultura, potenciant la tendència actual cap a una cultura i uns museus inclusius”, va valorar Salvador Simó, investigador principal, codirector de la Càtedra de Salut Mental i coordinador del grup de recerca en Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la UVic-UCC. “L’accés a l’art i la cultura és un dret humà bàsic i és la nostra responsabilitat com a societat garantir l’accés per a col·lectius més vulnerables, des de la cocreació de comunitats inclusives”, va afegir.

Un projecte de ciutat

En aquesta línia, la recerca realitzada ha constatat que el projecte “Vic. Cultura i Alzheimer” impacta positivament tant en els educadors, terapeutes i artistes participants com en les entitats i institucions que hi col·laboren. “Es tracta d’un projecte innovador, al dur-se a terme en un àmbit de ciutat, i les seves valoracions constaten uns resultats amb un impacte molt positiu”, va exposar Simó en la presentació. Aquest projecte ha convertit Vic en una veritable Art dementia friendly city, afirmen els seus impulsors, atès que hi participen una quinzena d’entitats i institucions de la ciutat que ofereixen activitats relacionades amb la pintura, la dansa, l’escultura, la fotografia, el cinema o la música. Per aquest motiu, segons l’investigador principal “la gran conclusió de l’estudi és que Vic és una ciutat amigable per a les persones amb demència a partir de l’art i la cultura”.

En aquesta línia, la regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs, va recordar que “l’Ajuntament de Vic es va abocar al projecte des del primer dia, ja que tenim molt clar que el nostre objectiu és tenir una ciutat amigable, amb una mirada ampla cap a les persones”. La regidora va destacar el paper que té la gran xarxa d’entitats socials i culturals de la ciutat i va afegir que l’objectiu del consistori és “assolir un model de política social en la qual es posi la persona al centre”.

Homs va avançar que a partir d’aquesta tardor l’Ajuntament de Vic començarà a treballar, junt amb la UVic-UCC, en l’edició del programa ‘Vic. Cultura i Alzheimer’ de l’any que ve, per al qual va anunciar que hi haurà una dotació econòmica. “Ho continuarem tirant endavant i a principis de l’any que ve esperem tenir una proposta engrescadora per arribar al màxim de persones”, va dir la regidora. Un dels objectius és ampliar el projecte a la gent usuària de residències “i anar donant gruix a una proposta innovadora que treballa per a la inclusió”. A Osona es calcula que hi ha unes 3.000 persones afectades per algun tipus de demència i a la ciutat de Vic, un miler.

Retardar la pèrdua d’elements cognitius

En la presentació dels resultats del projecte ‘Vic. Cultura i Alzheimer’, el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va comentar la complexitat i el desconeixement que encara hi ha al voltant de l’Alzheimer, una malaltia neurodegenerativa que es desenvolupa de manera diferent en cadascú i que “en les persones que el pateixen hi ha un moment que no saps si és que no tenen dolor o bé que no l’expressen”. Per aquesta raó va reivindicar, entre altres, la importància que avui té fer una bona medicina tenint en compte les humanitats i la funció que han de tenir els professionals mèdics: “Curar, a vegades; ajudar, sempre”, va dir citant Hipòcrates. Baños va destacar la rellevància de l’estimulació cognitiva en les persones amb demència a partir de disciplines com la culturateràpia, ja que “potser les poques neurones que poden establir connectivitat encara poden donar els seus fruits”.

Sobre el projecte ‘Vic. Cultura i Alzheimer’, el rector va subratllar “l’extraordinària i intensa vinculació que hi ha entre la universitat i la ciutat, com ho demostra el gran nombre d’institucions que han participat en el projecte, amb moltes de les quals la universitat també té relació”.  

La coordinadora del CESS, Marina Geli, va constatar que l’Alzheimer en l’actualitat “és un problema de salut pública molt rellevant a escala mundial, on hi ha almenys 55 milions de persones que pateixen aquesta malaltia”. Atès que ara per ara no se’n saben les causes, “mentre la ciència avança per trobar remeis, nosaltres hem de procurar a qui pateix Alzheimer el millor benestar possible i això ens obliga a repensar-ho tot, com la cultura, que ha d’estar oberta a tothom”, va dir. “La neurociència ens diu que aquesta malaltia produeix un dèficit de memòria recent i preserva fins molt al final altres parts del cervell que conserven la memòria antiga, per exemple”, va apuntar Geli. Per aquesta raó, amb programes com ‘Vic. Cultura i Alzheimer’ “el que fem no és retardar la demència sinó millorar el benestar i possiblement estimular les xarxes neuronals preestablertes”, ja que s’ha comprovat que hi ha plasticitat en la xarxa neuronal durant tota la vida.

Altres projectes similars

L’equip de recerca d’aquest projecte, liderat per Salvador Simó, el formen els investigadors de la Càtedra de Salut Mental Penélope Aguilera, Xènia Duran, Laura Marín, Oriol Segovia, Evie Vanquaille i Ivan Cano.

La primera prova pilot del projecte “Vic. Cultura i Alzheimer” es va realitzar el 2018, tot i que l’any anterior ja es va fer una primera activitat de mostra. El projecte dona continuïtat a “CCCB programa Alzheimer”, iniciat en aquest centre cultural el 2010 i del qual la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC ja en va fer una avaluació on es demostrava el seu impacte positiu en el benestar i la participació social. També va quedar palès al projecte d’investigació liderat pel mateix equip de recerca a l’Auditori amb l’Orquestra Nacional de Catalunya, el 2019. Entre altres projectes similars que s’han dut a terme arreu del món amb persones amb demència, el 2021 aquests investigadors han finalitzat una recerca amb el Museu Thyssen Bornemisza de Madrid amb persones amb malaltia mental.