Més de 200 persones han assistit, a la Casa de Convalescència de la UVic-UCC a la segona edició del Congrés TECNIO, per abordar i potenciar la immersió en la transferència del coneixement. En una ocasió única per compartir experiències i definir reptes, el Congrés ha reunit els centres i grups d’investigació més punters de Catalunya, entre els quals el Centre Tecnològic BETA, i el teixit empresarial i d'innovació catalans, especialment el de la comarca d’Osona. Durant l’acte s’ha posat de manifest la necessitat de fomentar la transferència de coneixement i d’innovació i generar oportunitats tant per als grups i centres de recerca amb segell TECNIO com per a les empreses.  

 En la benvinguda institucional, Nora Ventosa, presidenta de l’Associació TECNIO, ha destacat com els agents TECNIO generen riquesa per al país impulsant la transferència de tecnologia i la innovació de Catalunya. També ha fet esment en com el model TECNIO ha demostrat el seu èxit després de 20 anys d’existència. Un èxit que es mesura amb indicadors d’impacte com són la generació de 50 milions d’euros en ingressos, els 79 doctors transferits a l’empresa o la creació de 5 spin offs noves. La presidenta Nora Ventosa ha animat els grups TECNIO a continuar avançant, però també ha remarcat com és d’important tenir el suport de les institucions i del govern. 

El rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, ha donat la benvinguda i ha agraït poder acollir el Congrés a Vic, i ha destacat la voluntat de la UVic-UCC d’apuntalar la transferència de coneixement. Després, Jordi Baiget, director general de la Fundació Universitària Balmes, ha exposat com des de la UVic-UCC s’ha contribuït a posar la llavor en la transferència de coneixement i ha destacat la importància de col·laborar amb l’Associació TECNIO que ha fet de la transferència la seva raó de ser. 

 Per la seva part, Laia Arnal, directora general de Transferència de Coneixement de la Generalitat de Catalunya, ha confirmat que Catalunya es mereix la designació strong innovator de la Comissió Europea 2023. Però ha remarcat que també això s'ha de mantenir i ha animat els assistents a participar en un exercici col·lectiu sobre la redacció del pla estratègic de recerca i coneixement, amb l’objectiu de definir el full de ruta per als pròxims anys. 

 En el seu torn, Lluís Juncà, director general d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya, ha destacat com n’és d’important sortir de Barcelona per a actes com aquest i visibilitzar que la innovació i el coneixement també es produeixen a tot el territori. Alhora ha recalcat que a Catalunya som líders en innovació perquè tenim la capacitat, però que justament el que ens falta és la connexió amb l’empresa i el finançament, perquè de talent ja n’hi ha molt en el nostre país. 

 Seguidament, Oriol Guixà, president de La Farga i membre del Patronat de la Fundació Universitària Balmes i de la Cambra de Barcelona a Osona, ha presentat la ponència inspiracional “De la recerca al mercat amb col·laboració publicoprivada”. En ella ha recalcat que no hi ha innovació sense col·laboració publicoprivada i que és indispensable una aproximació entre les parts implicades i sobretot que cal molta escolta activa mútua. Guixà, aportant la seva experiència empresarial, ha remarcat que Catalunya ja destina l'1,7 % del PIB a R+D, però que encara està lluny del 3 % dels països capdavanters del nord i centre d'Europa. El director del Centre Tecnològic BETA, Sergio Ponsá, ha introduït el ponent. 

 5 taules sobre transferència de coneixement des de diferents perspectives 

 El Congrés ha acollit 5 taules rodones en dos espais emblemàtics, el Paranimf i la Sala Gòtica, en les quals s’ha debatut la transferència de coneixement des de diferents perspectives. En la primera d’aquestes taules que ha acollit el Paranimf, moderada per Jesús Colprim, catedràtic de la UdG – LEQUIA i sota el títol “Experiències i instruments de transferència de coneixement entre empreses i agents TECNIO”, s’han mostrat les diferents fórmules i instruments de col·laboració per desenvolupar I+D entre les empreses i els agents desenvolupadors TECNIO. Alhora s’han presentat els mecanismes que posen a disposició les administracions com ACCIÓ o CDTI. També s’ha debatut la transferència amb les empreses i les entitats de recerca a través de casos reals per conèixer els mecanismes òptims i àgils per transferir coneixement. En declaracions de Catalina Balseiro, d’AGBAR - CETAQUA, "tenim persones que s’encarreguen de fer vigilància tecnològica, busquem tecnologies diferenciadores per a poder incorporar al nostre portafolis. És a dir, fem recerca directa i fem calls”. 

 Per la seva banda Núria Ferrer, directora R+D de La Farga, ha dit que "empresa i recerca anem a velocitats molt diferents i el nostre és un món molt competitiu. Ser els primers a solucionar un problema és el que ens posiciona i aquest és el compromís que demanem a les universitats”. Mercè Segarra, vicerectora de Transferència a la UB, ha remarcat que, perquè la col·laboració sigui exitosa, cal una confiança mútua. 

 A la primera taula rodona que ha tingut lloc a la Sala Gòtica, Susaina Figuera, responsable d’Innovació i Doctorats Industrials de la FCRi, ha conduït la taula “Doctorats industrials: un pont perfecte entre l’empresa i la recerca”. En aquesta taula s’han mostrat com els doctorats industrials són peces clau en les estratègies d’R+D de les empreses. S’han presentat els beneficis que generen i s’ha debatut sobre com es produeix una transferència de coneixement bidireccional. Alhora s’han identificat els beneficis que aporta a les empreses disposar de perfils professionals d’aquesta mena per innovar i fer evolucionar productes, processos o serveis. 

 Javier de la Ossa ha moderat a la Sala Gòtica una segona taula rodona sobre “Històries d'èxit made in Catalonia”. En aquesta taula s’ha presentat el programa Indústries del Coneixement com a agent de canvi del mind-set emprenedor dels seus participants. Gràcies a aquest impuls, tecnologies de laboratori s'han transformat en productes i serveis que ara es comercialitzen a través de spin-off. A més, s’han presentat 3 emprenedors que han fet el llarg i dur recorregut d'evolucionar i validar projectes tecnològics per portar-los al mercat. Han exposat les seves experiències i han explicat quina ha estat l’evolució personal passant de ser investigadors a fundadors de spin-offs. 

Per acabar, a la Sala Gòtica, Miquel Martí CEO de Tech Barcelona, ha liderat una tercera taula rodona sobre “Instruments i programes d’innovació deeptech” on s’han donat a conèixer els principals programes d'acompanyament i acceleració per a la creació de spin-offs deeptech de Catalunya. També s’han presentat els dos principals instruments de finançament per als primers mesos de vida de les companyies. I han parlat amb els seus impulsors sobre què busquen i com connecten els participants amb la indústria i els inversors. 

 En la darrera taula rodona del Paranimf Sergio Ponsá, director del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC ha presentat una taula sobre “Oportunitats de col·laboració per a empreses i entitats de recerca a través de projectes estratègics i plataformes”, on s’han donat a conèixer diferents projectes, iniciatives i plataformes de col·laboració que incrementen el nivell d'innovació col·laborativa en diferents sectors com la salut, la bioeconomia, la digitalització o el vector energètic de l'hidrogen. 

El II Congrés TECNIO a Vic és un exemple d’èxit i de com l’Associació TECNIO actua com a agent dinamitzador de l'ecosistema d'innovació del país. Un cop més, es confirma que aquesta és una cita imprescindible per compartir i fer networking entre universitats i empreses, una oportunitat per treballar i fer més eficient la transferència de coneixement del nostre país.