Skip to main content

Docència

Inauguració de la jornada
Públic assistent a la jornada
Primera taula rodona de la jornada

Els centres sanitaris i els universitaris es beneficien mútuament de la captació de talent i de l’experiència mèdica del personal

02.12.2021
Share
Docència

Els centres sanitaris que són universitaris donen una millor assistència i els equips professionals solen estar més motivats i treballen millor. Aquesta és una de les moltes conclusions que es van posar sobre la taula durant la I Jornada entre centres sanitaris i universitaris de la Catalunya Central que es va fer el dissabte 27 de novembre a l’Hospital d’Olot Comarcal de la Garrotxa. La jornada, presidida pel rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, i la directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), Marina Geli, va comptar amb la inscripció d’una norantena de persones entre personal docent de pràctiques, referents en el camp de la medicina, PDI, professionals de rellevància del sector de la salut, personal de direcció de diverses institucions sanitàries i estudiantat. Aquesta trobada va estar coorganitzada per la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, la Fundació Hospital d’Olot Comarcal de la Garrotxa i la Fundació d’Osona per a la Recerca i l’Educació Sanitàries (FORES).

El primer tema de debat va ser l’aportació de les facultats als centres assistencials i si la qualitat assistencial dels centres sanitaris millora quan aquests esdevenen universitaris. En aquest últim punt, l’opinió generalitzada va ser afirmativa, ja que habitualment se segueixen de forma més estricta les guies de pràctica clínica. A més a més, esdevenir centres universitaris i tenir alumnat al centre representa l'oportunitat de fomentar el treball en equip, treballar la incertesa dels pacients i fer una medicina més centrada en la persona i més humanitzada. Tot i el cost econòmic que pot representar dedicar temps d’assistència a fer docència, es considera una inversió de futur.

Sobre l’aportació que fan les facultats als centres assistencials, es va fer èmfasi en el fet que molts dels professionals dels centres poden esdevenir docents i realitzar recerca, i en què la presència de la facultat als centres genera la possibilitat d’augmentar el currículum acadèmic i realitzar la tesi doctoral. Les facultats aporten visibilitat als centres assistencials, ja que molts dels alumnes que facin pràctiques en un centre el podran tenir en compte més tard a l’hora d’escollir una plaça MIR. Per tant, és una oportunitat per retenir professionals al territori.

La primera taula rodona tenia entre els ponents Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, Francesc Cardellach, exdegà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, Rosa M. Morral, directora assistencial del Consorci Hospitalari de Vic (CHV); Ignasi Carrasco, director assistencial de la Fundació Althaia; Joan Espaulella, director assistencial de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic; i Anna Forcada, gerent de l’ICS a la Catalunya Central i gerent de l’Hospital Sant Bernabé de Berga. Va estar moderada per Núria Roger, coordinadora de la Unitat Docent Territorial (UDT) de Vic, PDI de la Facultat de Medicina i pneumòloga del CHV; i Jordi Aligué, coordinador de la UDT de Manresa, PDI de la Facultat de Medicina i metge internista de la Fundació Althaia.

L’aportació dels centres assistencials a les Facultats

La segona taula rodona que es va fer a la jornada va respondre a la pregunta “Què aporten els centres assistencials a les Facultats de Medicina?”. Tot i admetre que és una tasca difícil, es va considerar que un bon docent clínic ha de tenir una combinació d’experiència assistencial, docent i de recerca. En el cas de la docència ha de tenir capacitats didàctiques, motivació, de metodologia innovadora i d’actitud envers l’alumnat, valors que ens poden resumir en el compromís que han de tenir per a la formació dels futurs metges i metgesses. Segons es va dir, el personal docent de pràctiques té el privilegi d’ensenyar a l’estudiantat com és la vida real de l’assistència clínica en qualsevol entorn i en la pràctica individual o multiprofessional. També es va apuntar que els metges i les metgesses especialistes en formació (residents) i el mateix estudiantat poden contribuir a la millora de la docència en qualsevol centre docent.

Per altra part, en aquesta taula rodona també es va destacar que la formació de l’estudiantat als centres de pràctiques ha de ser fonamentalment generalista i que es pot rebre en qualsevol centre independentment de la seva grandària. En general es va considerar que les institucions sanitàries tenen una actitud molt positiva vers la formació de l’estudiantat als seus centres, especialment en temps difícils com els que s’han viscut arran de la pandèmia. En aquesta segona taula rodona van participar-hi Francesc Borrell, exprofessor titular de Medicina de la UB, metge de família i director de la revista Folia Humanística; Irene Veganzones, professora i coordinadora de la formació de preparació MIR i del Programa de Suport a l’Estudiant de Medicina de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i metgessa de família al CAP de Sarrià de Ter; Pabo Cullera, professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i metge especialista en Cirurgia general i digestiva a l’Hospital Sant Joan de Déu (Fundació Althaia); Aina Bosch, estudiant de 5è del grau en Medicina de la UVic-UCC; i Jordi Casademont, catedràtic de Medicina, coordinador de la Unitat Docent de Sant Pau (UAB) i cap de servei de Medicina interna del mateix hospital. Els moderadors van ser Joan Carles Trullàs, metge de l'Hospital d'Olot Comarcal de la Garrotxa i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; i Manel Álvarez, gerent de l'Hospital de Martorell i professor de la mateixa Facultat.

Com progressar junts en la recerca?

La tercera i última taula de debat va tractar la manera com poden avançar, en l’àmbit de la recerca, els centres assistencials i les facultats. Van prendre-hi la paraula Olga Pané, gerent del Consorci Parc de Salut Mar; Marta Otero, professora de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC; Alfons Hervàs, director de docència, recerca, qualitat i sistema d’informació d’Althaia; Eduard Kanterewicz, cap de servei de Reumatologia i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; i Ramon Brugada, cap de servei de Cardiologia a l’Hospital Josep Trueta de Girona i exdegà de la Facultat de Medicina de la UdG. En aquest cas, les ponències van estar moderades pel Dr. José Jerónimo Navas, director del projecte Institut de Recerca i Innovació en Salut de la Catalunya Central (IRIS-CC), i el Dr. Roberto Elosua, vicedegà de recerca de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

Abans d’entrar en debat, Navas va fer una intervenció en la qual va apuntar diverses idees. Una és que les línies de progrés en la recerca i la innovació han de ser coherents amb la missió de les institucions. També va afegir que la docència, la recerca i la innovació han de participar al model de desenvolupament econòmic i social del territori i que calen col·laboracions estretes en aquests àmbits regulades mitjançant contactes i concerts. Navas també va subratllar que existeixen diferents models a tot el món per finançar la recerca en les institucions sanitàries i que la creació dels instituts va tenir el seu origen en la necessitat de definir exactament el rol del proveïdor de la investigació i la cerca de finançament.

Entre les principals idees que van sorgir durant el debat posterior hi havia l’evidència que la recerca és un projecte col·lectiu de millora de l’hospital i del talent col·lectiu; en definitiva, una aposta institucional. En aquest sentit, les facultats han de contribuir a aportar línies als centres hospitalaris així com diferents instruments per potenciar la recerca com ara doctorats, grups de recerca multidisciplinars i centres o instituts de recerca. També es va posar de manifest la importància del lideratge en recerca dels hospitals i que el retorn de la inversió que fa l’hospital en recerca i innovació no és directament sobre l’hospital.

Sobre el model d’institut en el camp de la recerca i la innovació, es va concloure que el model actual està molt burocratitzat, que no existeix un finançament estructural dels instituts i que el model de governança pot ser molt complex. També es va fer notar que és molt important la cerca de finançament privat, crear una línia de captació de mecenatge amb una estructura àgil de gestió i la necessitat d’un pla estratègic comú que garanteixi el treball en xarxa.

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns