El Campus Manresa de la UVic-UCC va acollir ahir, dimecres, la jornada inaugural de la XXVII trobada de la Red de Educación Contínua de Latinoamérica y Europa (RECLA). La trobada va reunir més de dues-centes persones en representació de 103 institucions universitàries de 16 països, principalment d'Amèrica Llatina. Aquesta primera jornada va posar en comú diferents temes d’actualitat que afecten la formació contínua, com l’aparició de nous agents formadors desvinculats de les universitats. Durant la trobada es va parlar també de lideratge en valors, de l’impacte econòmic que té la formació continuada en el territori, i sobre com es pot utilitzar la intel·ligència artificial (IA) en projectes socials o de foment de l’esperit crític. En el marc d’aquesta primera jornada es va fer el lliurament de la dotzena edició dels premis RECLA, un reconeixement a les institucions d’educació superior que hagin destacat per contribuir a la millora econòmica, social, cultural i acadèmica del sector, i que contribueixen al desenvolupament d’una formació continuada de qualitat.

Obrir-se i col·laborar per millorar la formació continuada

Va ser durant la taula rodona d’experts sobre els desafiaments i les tendències que han d’afrontar les xarxes que apleguen universitats que imparteixen formació contínua quan es va parlar de la irrupció de nous agents en la impartició de formació, al marge de les universitats. En aquesta taula, hi van participar el president de RECLA, Jorge Blando; el president de RUEPEP, Nicolás Rodríguez, i la presidenta de CLADEA, Mònica López.

Tots tres van coincidir a assenyalar que la col·laboració entre diferents xarxes i l’obertura són claus per afrontar els reptes d’una formació que les universitats ja fa temps que no poden limitar als graus. En aquest sentit, Blando va dir que el món canvia i que la formació és una necessitat “per a tota la vida”, que ha de ser inclusiva i arribar a totes les persones i els col·lectius que, per diferents circumstàncies, no han tingut l’oportunitat d’estudiar a la universitat. Incorporar els ODS a la formació i flexibilitzar l’oferta són altres de les qüestions que formen part dels reptes de la formació continuada en les quals van coincidir els ponents.

Segons Nicolás Rodríguez, és clau que aquesta formació es focalitzi en les persones i que les universitats treballin conjuntament amb aliances que permetin que les titulacions no depenguin de mapes, que defugin la compartimentació i que tinguin la qualitat necessària per respondre a les necessitats formatives de les persones al llarg de la vida. Per la seva banda, Mònica López va posar sobre la taula un altre dels reptes de la formació continuada: la formació dels docents per adaptar-se a la velocitat dels canvis que experimenten tant els continguts, com les metodologies i la introducció d’experiències d’aprenentatge.

Sobre la irrupció de nous agents com empreses i grans corporacions que han començat a oferir formació al marge de les universitats, Jorge Blando es va mostrar partidari d’obrir-s’hi perquè “el repte formatiu és enorme”. Aquest, va dir Nicolás Rodríguez, és un tema crucial en el qual no es pot deixar de banda l’experiència de les universitats en la definició dels intangibles d’una formació de qualitat. Segons Rodríguez, les universitats han de sortir de la seva zona de confort i convertir-se en líders, i definir les polítiques i l’estratègia formativa. D'altra banda, Mònica López va explicar que les universitats han perdut aquesta exclusivitat i que en aquesta nova etapa han d’aportar valor i cohesió de l’aprenentatge.

Un tema lligat a aquesta irrupció de nous agents és el dels indicadors de qualitat. En aquest sentit, els ponents van defensar la necessitat d’impulsar l’autoavaluació, així com d’establir mecanismes que permetin avaluar la impacte que té la formació contínua en la societat a partir de la ciència de dades i fer-ho més enllà de l’impacte econòmic.

Intel·ligència artificial per fomentar l’esperit crític

Una altra de les ponències destacades de la jornada va ser la que va impartir Pau Garcia, codirector del Master in Data & Design d’ELISAVA i fundador de Domestic Data Streamers. Garcia va exposar tots els riscos i interrogants que planteja la IA, però els va voler contrastar amb els beneficis que se’n poden obtenir si se’n fa un bon ús. Entre aquests beneficis va parlar de l’entrenament de la IA per fomentar l’esperit crític o el desenvolupament de projectes socials.

Garcia també va explicar que la intel·ligència artificial no és res més que una gran representació de dades que s’entrena amb milions de dades i amb patrons basats en els biaixos derivats del seu origen. Va explicar que les dades a través de les quals s’ha desenvolupat la IA són principalment dels EUA (60 %), Alemanya, Hong Kong (30 %) i de la resta del món. Això fa que la manera de veure el món de la IA actualment sigui sobretot “occidental i principalment americana”.

Per al ponent, la IA té riscos, però alhora un gran potencial si s'aconsegueix entendre com funciona, saber-ho comunicar i utilitzar-la per experimentar-hi en entorns controlats. La tecnologia, va dir, no ha de servir per substituir l’ésser humà, però sí per millorar processos.

Lideratge en valors i l’impacte econòmic de la formació contínua a les conferències de benvinguda

Les conferències de benvinguda de la trobada van anar a càrrec de Valentí Martínez, director acadèmic de la Càtedra de Lideratge en Valors de la UVic-UCC, i de Pilar Delgado, vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat de la Universitat de Barcelona (UB). En la seva intervenció, Martínez va presentar el model de lideratge en el qual es basa la Càtedra de Lideratge en Valors, desenvolupat a partir de les trajectòries vitals i esportives dels seus directors, Pep Guardiola i Manel Estiarte. El model incorpora valors com l’exemplaritat, l’honestedat, la disciplina, el compromís, la generositat, l’audàcia, la innovació, l’excel·lència o la gratitud, que s’organitzen sobre un terreny de joc imaginari a partir d'una típica alineació futbolística de 4-3-3. La teoria desplegada en aquest model teòric es va traduir en una dinàmica vivencial, a la tarda, durant la qual els participants van experimentar en primera persona l'impacte dels valors en la presa de decisions i en la consecució d'objectius col·lectius.

Per la seva banda, Pilar Delgado va presentar les dades d’un treball que ha avaluat l’impacte econòmic que té la formació continuada que imparteix la UB en el seu entorn més immediat. Aquest treball posa xifres a l'efecte multiplicador que té aquest tipus de formació, que situen entre els 6,75 euros i els 3,06 euros per cada euro invertit.

Entendre el món actual per definir el futur de la formació continuada

En els discursos inaugurals, el president de RECLA, Jorge Blando, va destacar la importància de la trobada per compartir experiències i avançar en la col·laboració d’universitats compromeses amb la formació continuada i contribuir així a donar esperança davant d’un “món complex, canviant i caòtic”. Per al rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, la formació contínua és estratègica, i ha d’adaptar-se a l’entorn i a les diferents sensibilitats. El rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va reiterar aquesta importància estratègica perquè bona part dels coneixements que adquireixen els universitaris són obsolets al cap de poc temps. A l’acte inaugural també hi va intervenir l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, que va donar la benvinguda als assistents a la ciutat.

Lliurament dels Premis RECLA

En el decurs de la jornada es va fer el lliurament de la dotzena edició dels Premios RECLA, un reconeixement a les institucions d’educació superior que han destacat per contribuir a la millora econòmica, social, cultural i acadèmica del sector, i que contribueixen al desenvolupament d’una formació continuada de qualitat.

En la categoria de Millors Pràctiques en Educació Contínua, els premis van ser per a les universitats Antonio Nariño - Universidad Nacional de Colombia, Universidad Santo Tomás, Universidad Externado de Colombia, Universidad El Bosque, Universidad de Los Andes i Universidad de La Salle pel Programa de Reactivación Económica y Social (PRAES) - Reto a la U. En la categoria de Sostenibilitat en Educació Contínua, el reconeixement va ser per a la Universitat de Barcelona, pel programa Diploma de Postgrau: Autisme: Diagnòstic i Intervenció. La tercera categoria del premi, per a la Internacionalització de l’Educació, se'l va endur l'Escuela Superior Politécnica del Litoral (Equador) pel programa Diplomado Internacional de Cacao (Diplomado Profesional: Agronomía, Agroforestería, Renovación y Rehabilitación y Calidad del Cacao). La quarta categoria dels premis va ser per al Campus Manresa de la UVic-UCC pel programa compartit amb la Unió Catalana d’Hospitals i el Consorci Salut i Social de Catalunya titulat Lideratge, Gestió Clínica i Desenvolupament Directiu d’Hospitals i Organitzacions de Salut.