Comunitat Universitària
Comunitat Universitària
Portada del llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou d'Eumo Editorial

Fem un bon ús del llenguatge inclusiu a la universitat? 

21.10.2021
Share

Les tesis de M. Carme Junyent i 69 lingüistes més, recollides a Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo Editorial), han estat el centre d’un debat que desperta tant interès com polèmica, el llenguatge inclusiu o no sexista. Les xarxes van començar a bullir el mes d’agost, just quan Junyent va mostrar en una piulada el disseny de coberta, i des que va sortir publicat aquest llibre encapçala les llistes dels més venuts. Les lingüistes d’aquesta obra coral posen en primer pla un debat sobre el llenguatge inclusiu que l’acadèmia ha defugit fins ara i denuncien normatives i pràctiques que les administracions públiques - les universitats, entre altres - imposen amb poc criteri lingüístic.

Aquest serà el tema de debat del diàleg que mantindran l'editora del llibre, M. Carme Junyent; Marta Juncadella, dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona; i Margarida Sanjaume, excap del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament, el pròxim divendres 5 de novembre (19h). La taula rodona, amb el títol de "Fem servir les normes dels llibres d'estil i les guies d'ús amb prou seny?", tindrà lloc a la seu de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, de Manlleu

M. Carme Junyent, docent a la Universitat de Barcelona, posa dos exemples molt clars sobre la falta de criteris lingüístics sòlids en l'ús de llenguatge inclusiu. En unes jornades organitzades pel Grup d'Estudi de les Llengües Amenaçades (GELA) la sessió que s’havia de titular “Qui adquireix una nova llengua adquireix una nova ànima: les ànimes multilingües dels nostres alumnes”, va acabar sent "les ànimes multilingües del nostre alumnat", cosa que no té cap sentit. “Vaig trucar als serveis lingüístics i em van dir que com que els estatuts de la UB s'havien escrit d'aquesta manera, això havia creat jurisprudència i que tots els missatges de la universitat havien de ser escrits així”, explica Junyent.

En una altra ocasió, aquesta professora, experta en llengües africanes, havia escrit al campus virtual "les classes es fan en català, els treballs es poden fer en qualsevol llengua que llegeixi la professora". Però li ho van canviar per "professorat". Per a Junyent, aquesta norma no és vàlida, “perquè els professors saben moltes llengües, n'hi ha que entenen sumeri! I un alumne m’ho podria exigir.”

 

Vols publicar a l'Apunt?

Contacta'ns