Ahir, dimecres, va tenir lloc a la Sala Mercè Torrents l’última d’una sèrie de lliçons de jubilació de professorat històric de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia. Aquest cop es tractava del professor Jacint Torrents i Buxó, que es va acomiadar simbòlicament de les aules amb la lliçó “La terra és plana. El camí de les set galetes”. L’encomi va anar a càrrec dels professors Josep Casanoves i Joan Callarisa, companys de departament.

Com a descendent de família de forners, en la seva lliçó de jubilació, Cinto Torrents va voler “pastar, llevar i coure set galetes amb set receptes que ens ajudin a cadascú a revisar la nostra cosmovisió”. La primera galeta va plantejar altres maneres de veure la terra a partir de la cançó de Quimi Portet La Terra és plana. La segona galeta, la va dedicar a parlar del relleu. A la tercera galeta es va referir a l’inici del bipedisme i les primeres colonitzacions dels humans del món. La quarta galeta va fer referència als grans camins d’emigració humans a peu, mentre que la cinquena, la va dedicar a l’associació de l’home amb els animals, la domesticació d’èquids i bòvids, “que van oferir una nova forma de vida nòmada i van acabar propiciant les grans invasions”. La sisena galeta va ser per mostrar la visió del món des de la perspectiva de la tradició popular i la perspectiva científica a través d’un fragment de la pel·lícula d’Akiro Kurosawa Dersu Uzala, i va acabar la setena i última galeta, parlant de la geopolítica, tenint en compte que “la geografia no és una cosa descriptiva, ja que els mapes també serveixen per fer la guerra”.  

Una personalitat aventurera, hospitalària i amb mirada etnogràfica

Moments abans, Josep Casanovas i Joan Callarisa van esbossar la figura de l’homenatjat amb un encomi en el qual van definir Jacint Torrents com un viatger incansable. I és que la trajectòria vital i acadèmica de Torrents ha estat influenciada en tot moment per l’amor per viatjar, que l’ha portat a conèixer i entendre el món d’una manera profunda i diferent. La seva personalitat “aventurera, hospitalària i amb mirada etnogràfica”, tal com explicava Josep Casanovas en la introducció de l’encomi, “li han donat un profund coneixement del món, que abasta des de coses ben properes, pròpies de la pagesia tradicional de la Plana de Vic, fins a altres ben allunyades geogràficament, a l’Àsia, Amèrica o Àfrica”.

Jacint Torrents va començar com a professor de l’Escola de Mestres el curs 1983-1984, després d’encetar els estudis en Biologia, que va abandonar pels de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va acabar especialitzant-se en Antropologia Cultural. Eren els anys del tardofranquisme, de politització universitària i del moviment hippy a la comarca d’Osona, en els quals Torrents va participar activament.

A l’Escola de Mestres hi va començar a impartir l’assignatura de Geografia dels Països Catalans. Juntament amb Sebastià Riera —tal com va explicar Joan Callarisa—, van mantenir una línia comuna en l’ensenyament i l'aprenentatge de la didàctica, l’un dins de l’àmbit de les naturals, l’altre dins l’àmbit social “superant la divisió disciplinària de les ciències, defensant que formaven part d’una mateixa àrea de coneixement”. Torrents va ser darrere de les primeres pràctiques internacionals de l’Escola de Mestres a El Salvador i va ser una peça clau per tirar endavant unes pràctiques educatives a Diatock, al Senegal, en el marc d’un projecte col·laborat conjuntament amb l’Ajuntament de Vic, entre altres en els quals va participar. En el grau d’Educació Social, hi va impartir antropologia cultural des del primer moment i també va ser el professor titular de l’assignatura Jocs Populars i Tradicionals a Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFE).

En el camp de la recerca, va impulsar la investigació en etnografia dins el grup de recerca Món Rural: Evolució i Factors de Canvi, que van suposar les bases de la seva tesi doctoral, una tesi que tracta de les feines i eines de pagès a la Plana de Vic durant el segle XX. Per altra banda, gràcies a la coneixença amb Josep Colomer i l’impuls del projecte Ecomuseu del Blat, s’ha convertit en un dels principals investigadors del país sobre el blat i el pa.

Josep Casanovas va posar punt final a l’encomi definint la trajectòria de Torrents com un viatge que va de la seva Folgueroles natal, passant per tot el món per tornar als orígens, a Folgueroles, on porta la seva granja familiar que “és l’Arca de Noè amb la qual en Cinto continua els seus viatges”.

Va cloure l’acte el degà de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, Eduard Ramírez.