La Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia va dedicar ahir a la Sala Mercè Torrents un sentit homenatge al professor de Psicologia Manel Dionís Comas, amb motiu de la seva jubilació. El degà de la Facultat, Eduard Ramírez, va presidir l’acte, en què va afirmar que “és un reconeixement i un elogi a la seva trajectòria docent, i que tot i que l’homenatjat no pot ser avui entre nosaltres a causa de la malaltia que pateix, el sentim més a prop que mai”. El professor Antoni Tort i el catedràtic de la UAB i amic personal de l’homenatjat, Ramon Bayés, van ser els encarregats de dedicar-li l’encomi.

Antoni Tort es va centrar en la trajectòria professional de Manel Dionís Comas, afirmant que “ha deixat una petja rellevant en tots els llocs on ha exercit la seva professió, que s’ha desplegat en diferents facetes, totes elles relacionades amb el benestar de les persones”.  També va manifestar que “aquest és un acte de reparació o de justícia, quan la lliçó no pot ser dita pel professor que s’ha jubilat, perquè ha anat marxant discretament”.

A cavall entre l’educació i la salut

Manel Dionís Comas i Mongay va començar a treballar a l'Escola de Mestres Balmes el 1979 com a professor de Psicologia. Va formar part del Departament de Ciències de l'Educació impartint classes en diferents titulacions de formació de mestres. Va ser el primer professor amb dedicació completa a l’Escola de Mestres que es va doctorar i durant tota la seva trajectòria acadèmica, va assumir responsabilitats en diferents àmbits. Va coordinar el programa experimental de formació de mestres FOPI, que va portar a terme a Cornellà i al Berguedà; va contribuir a la creació de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament; va ser coordinador del nou Departament d’Educació Especial, i va impulsar la revista catalana d’educació especial Suports, entre molts altres reptes.

A partir dels anys noranta, va reduir la seva activitat en la formació de mestres per centrar-se en l'àmbit de la salut, primer com a docent a Infermeria i després a Fisioteràpia, on va ser pioner en la introducció de noves metodologies docents.

A finals dels noranta, la seva carrera va fer un nou gir quan es va incorporar a la recentment creada Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital de la Santa Creu de Vic. Segons Tort “va ser una peça clau de l’equip, com a expert en Psicologia, però sempre des del respecte a la resta de professionals i amb la voluntat d’oferir respostes i instruments per avançar”.

Pioner en la psicologia en cures pal·liatives

Per la seva banda, el catedràtic Ramon Bayés va explicar la relació d’amistat que manté amb Manel Dionís Comas des que li va dirigir la tesi doctoral “Influència dels factors psicològics en la gènesi i en el manteniment del comportament no fumador entre els infants i els adolescents”. Bayés va explicar com Manel Dionís Comas es va convertir, a finals dels 80, en el segon psicòleg de cures pal·liatives a Espanya i que “gràcies a ell, se’m va obrir una porta meravellosa que va orientar el meu treball de recerca i docència a la Universitat i el de molts altres psicòlegs cap al camp dels malalts terminals i el sofriment”.

L’acte va acollir altres intervencions, com la de la terapeuta ocupacional Carme Guinovart, que va parlar en nom de l’Hospital de la Santa Creu. Amb Comas va coincidir en el moment de creació de la Unitat de Cures Pal·liatives i va destacar el gran suport que va significar “perquè sempre tenia al cap la cura del personal. Aportava la pausa i l’espai de distanciament imprescindible per cuidar-nos nosaltres”. També va agrair el fet de poder participar en aquest acte “perquè representa poder tancar el cercle del propi procés de pèrdua, i això és curatiu i reparador”.

L’altra intervenció va ser la de l’actual directora del Departament de Psicologia, Teresa Segués, que va voler destacar dos aspectes del professor Comas: d’una banda, la creació del Departament d’Educació Especial, llavor de l’actual Departament de Psicologia, en el qual es van aplegar psicòlegs i pedagogs vinculats amb l’acció professional “cosa que ha permès entrellaçar la reflexió teoricopràctica, un valor que ha arrelat fortament al departament”. També es va referir a la creació del grup de recerca en atenció a la Diversitat GRAD “que ha estat el nostre espai natural per desenvolupar bona part de les competències vinculades a la recerca”. L’altre aspecte que va destacar Segués és el fet que Manel Dionís Comas va impartir docència en Educació i Salut “convertint-se en un model de professor transversal i interdisciplinari, que ens ha estat molt útil sobretot en el moment de crear el màster en Psicologia General i Sanitària”.

Finament, va intervenir Emília Comas, filla de l’homenatjat, que va explicar que “una de les coses que va aprendre és que a les persones que es troben en procés de final de vida, se les ha d’escoltar per tot allò que ensenyen i que s’ha de fer de forma genuïna, tal com feia quan érem nens o no tan nens, i ens feia sentir que realment ens sentia”. Per tot plegat, per la petjada que ha deixat a totes les persones, siguin amics, estudiants, família, companys, li va donar les gràcies.