El futbol no és només un joc o un esport sinó també un element important en la socialització de la població espanyola, que reflecteix mirades sobre l’altre, formes de relació, estereotips, i pensaments ancorats en la història i el passat colonial del país. A partir d’aquesta idea, Carmen Longas Luque, investigadora de la Universitat Erasmus de Rotterdam, va exposar algunes de les conclusions de la seva tesi doctoral en relació amb els discursos que es generen en les emissions televisades, en un seminari de recerca que va tenir lloc el 12 de juny a la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC). El seminari va ser organitzat pel grup SPRING i finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

Una de les principals conclusions de Carmen Longas és que l’hegemonia [de raça] blanca es manté per a les pràctiques discursives que reprodueixen jerarquies racials i/o ètniques en els comentaris televisats sobre el futbol. “Mentre que els jugadors negres es caracteritzen per força física o rapidesa, les seves capacitats cognitives o de lideratge estan infrarepresentades, unes característiques que gairebé sempre s’atribueixen als jugadors blancs (de manera implícita o explícita)”, va afirmar Longas a la sessió dedicada als discursos sobre raça i/o ètnia al futbol.

Tal com es va exposar, això s’explica perquè els comentaristes reflecteixen i reprodueixen les relacions de poder de la societat, amb elements propis de l’imaginari col·lectiu creats durant l’època colonial, en què s’obligava les persones negres a treballar en tasques físiques i molt dures. Així mateix, la majoria dels periodistes esportius analitzats formen part del grup hegemònic de raça/ètnia blanca, per la qual cosa els és més complicat veure i reproduir els privilegis associats a la “blancor”.

La geografia dels estereotips

Durant la sessió, la investigadora també va exposar els estereotips associats a altres ètnies “no blanques” en el futbol: els comentaris referits a jugadors d’origen llatinoamericà i africà s’associen al subdesenvolupament del país i a la pobresa i al fort temperament en el cas dels primers. En canvi, els esportistes asiàtics són percebuts com a "febles". Els discursos referits als jugadors marroquins s’associen a l’agressivitat, tot i que en aquest últim cas també existeixen discursos alternatius, en què es destaca la intel·ligència i el lideratge dels esportistes d’aquest país.

En el seminari, Longas també va apuntar al discurs migratori oficial espanyol que s’infereix d’alguns comentaris referits a jugadors emigrants i al reforçament de la blancor i la religiositat cristiana en relació amb la identitat espanyola: “L’audiència accepta condicionalment els jugadors no-blancs com a jugadors de l’equip nacional”, va explicar. Dels comentaris analitzats per la investigació, es dedueix que “no es pot ser espanyol i negre a la vegada”, va dir la investigadora.

Es pot veure el vídeo de la sessió completa al  canal de Youtube de la FEC.