La segona edició del Dia d’Europa a la UVic, data que es va commemorar ahir, dimecres, amb unes sessions europeistes, va tenir com a eixos centrals l’optimisme a les empreses i organitzacions, i l’aportació de la recerca de la UVic-UCC a la transició ecològica. La vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Eva Espasa, va inaugurar la jornada afirmant que la recerca d'aquesta universitat “és diversa, inclusiva i molt enfocada a la transformació” i aquesta va ser una de les idees que va planar en totes les intervencions.

Elisenda Tarrats, investigadora del grup de recerca Emprèn, va fer una xerrada sobre l’optimisme partint de la idea que “el capital més important de les organitzacions són les persones”. Segons ella, hem passat d’un context social VUCA (volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat) a un context BANI, caracteritzat per la fragilitat, la incertesa, la no-linealitat i la incomprensió, i això ha provocat a les persones que treballen ansietat i estrès, “que fins a cert grau és positiu, perquè ens fa créixer, però si és excessiu és dolent”, va dir Tarrats. Per aquest motiu va posar en valor l’optimisme, una de les qualitats fonamentals que haurien de tenir els treballadors ja que “augmenta la productivitat, millora la resiliència i impacta positivament en l’organització”. L’optimisme, segons la ponent, “és un patró de pensament positiu que té a veure amb generar més satisfacció amb la vida i més èxit en els estudis, en el treball i en l’esport”. A diferència dels pessimistes, “que es donen per vençuts abans davant de les dificultats”, les persones optimistes “estan orientades a les possibilitats”.

Per tal d’afavorir un clima de major optimisme entre el personal, les empreses i les organitzacions també cal que duguin a terme diverses accions, segons Tarrats: tenir una política de salaris justos, motivar i oferir oportunitats d’aprenentatge als treballadors, reduir factors estressants i promoure la salut i el benestar dels treballadors, enfortir la identificació de la persona treballadora amb el propòsit i la missió de l’empresa... Amb tot, i atès que les persones pessimistes “tenen una visió més realista”, fa falta, va afegir Tarrats, que a les empreses hi hagi perfils de tota mena.

Taula rodona sobre transició ecològica

La segona part de la jornada va consistir en una taula rodona moderada per Mireia Canals, adjunta al Vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement, que va destacar que “la transició ecològica suposa moltes oportunitats, però també posa en evidència desigualtats socials”. A la taula rodona, hi van participar diverses investigadores i investigadors de la universitat, entre les quals Marina Di Masso i Mar Calvet, de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris; Maria Calderó i Víctor Carbajal, del Centre Tecnològic BETA, i María Cuenca, del grup de recerca Ecologia Aquàtica (GEA).

Tots els participants en la taula rodona van fer una breu exposició dels projectes de recerca en els quals estan treballant actualment, tots ells vinculats d’alguna manera a la transició ecològica. Di Masso va explicar que des de la càtedra de què formar part “contribuïm a la transició ecosocial, per exemple, donant suport a sistemes alimentaris més justos i equitatius, i promovent sistemes alimentaris reorganitzats i de base agroecològica”. Des del CT BETA van explicar que tots els seus projectes de recerca estan orientats a avançar cap a una transició ecològica, pel fet de centrar-se en la bioeconomia i l’economia circular. En aquest sentit, van fer referència a projectes com el SIMIL o el NUTRI-KNOW. 

Per part del GEA, María Cuenca va destacar que el projecte PONDERFUL estudia “com afecten els canvis androgènics a la diversitat de les basses” i va apuntar que s’intenten aplicar solucions basades en la natura. En aquest sentit, i responent a la pregunta sobre què s’està fent per facilitar l’intercanvi de coneixement, la investigadora va dir que “és molt complicat apropar el que estem fent i donar-li la importància que té, perquè no es veu”. A la part final de la taula rodona també es va parlar de la necessitat de disposar de les capacitats adequades per tal de promoure la doble transició ecològica i digital, i de la importància de conèixer bé les mancances del territori.