Les causes de la guerra d’Ucraïna, la situació actual i els horitzons postconflicte van ser els tres eixos de la taula rodona “Ucraïna, terra de frontera”, que va tenir lloc aquest dimarts a l’Aula Magna de la UVic, organitzada per la Facultat d’Empresa i Comunicació, en el marc dels actes de commemoració dels 20 anys dels estudis de Periodisme, juntament amb el Consell d’Estudiants. L’acte va ser moderat pel professor Joan Masnou i va comptar amb la presència del periodista de TV3, Manel Alías; de la periodista de l’Ara i investigadora del CIDOB, Carme Colomina; i del politòleg i director regional per a Europa de l'Open Society Foundations, Jordi Vaquer.

A l’hora de desgranar les moltes causes que han portat al conflicte, Jordi Vaquer va explicar la visió imperial que Putin té del seu país, amb la qual es pot traçar una línia contínua que va des de la Rússia imperial fins avui, passant per la Unió Soviètica. Va afirmar que “la missió de Putin és alçar un país que estava de genolls i tornar-lo a posar en el lloc que li correspon” després que Rússia, sota la presidència de Ieltsin, hagi perdut influència i se senti amenaçada per un l’encerclament progressiu  per part dels seus enemics.   

Per a Ucraïna, la tensió interna de mirar o bé cap a Europa o bé cap a Rússia és una qüestió que ve de lluny. Segons va afirmar Carme Colomina, des de la revolució de l’Euromaidan el 2014 es debat “entre el dret d’Ucraïna de triar amb qui es vol relacionar i el dret de Rússia a decidir sobre el futur de les repúbliques exsoviètiques”. Sobre la mediació d’Europa, Colomina va ser taxativa: “la Unió Europea no ha pogut fer de mediadora amb Rússia, perquè Putin no la reconeix com a contrapart i només negocia amb els Estats Units i la Xina”. També va fer referència a l’ambigüitat que ha jugat la Unió Europea vers Rússia, ja que “alguns estats la veuen com una amenaça i altres com una oportunitat de negoci”. Tot plegat, juntament amb l’excessiva dependència energètica “la fan vulnerable i Putin ho  ha vist com una oportunitat”.

La ciutadania en xoc 

Des de la seva experiència d’haver viscut molts anys a Rússia, Manel Alías va explicar com la ciutadania ha encarat el conflicte. “Es pot dir que en tots dos bàndols es viu en estat de xoc. Ucraïna ho pateix amb víctimes, exili, i els seus homes combatent, però sent l’orgull de país i que la resta del món està a favor seu. A Rússia, per altra banda, cada cop hi ha més gent que no es creu la propaganda del règim, comencen a patir els efectes econòmics, veuen com el món els col·loca en un lloc pitjor i a sobre no es poden queixar”. Alías també va parlar de com és de difícil treballar de corresponsal en una zona de conflicte on “cada bàndol vol que expliquis només la seva versió dels fets quan la teva feina és explicar una cosa tan senzilla com la veritat”. 

Tots tres tertulians van coincidir en el fet que l’escenari que es dibuixa a partir d’ara és del tot imprevisible,  i que malgrat que “ningú busca una 3a Guerra Mundial, les escalades s’han de tenir en compte”. En la recta final de la taula rodona van dibuixar diferents escenaris de futur possibles del conflicte que poden anar des de l’enquistament de la guerra fins a una escalada difícil de preveure, passant per una major implicació per part d’Occident en el conflicte.

Preguntats sobre si veuen Ucraïna a dins la Unió Europea, Colomina va afirmar que “s’ha avançat molt en una resposta en calent, però es va molt lent sobre com s’ha de  procedir”. No obstant això, Vaquer es mostrà convençut que la interdependència entre Rússia i Europa disminuirà, i que el conflicte  comportarà una confrontació global de l’ordre internacional amb nous eixos de relació entre la Xina i Rússia, que de retruc suposarà una amenaça per a l’Índia, que haurà de replantejar les seves aliances. Sigui com vulgui, a Rússia se li obre un escenari molt complicat i malgrat que el model de Putin sigui la Xina, “les esperances dels russos miren cap a una altra banda”, va concloure Alías.