L’entrega del III Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana va tenir lloc dimecres passat, 6 de setembre, a la Biblioteca Agustí Centelles de Barcelona, situada al Centre Cultural Teresa Pàmies, amb la presència d’Eva Espasa, vicerectora de Recerca i Transferència del Coneixement de la UVic-UCC; Carlota Torrents, filla de Ricard Torrents; Gemma Redortra, editora, i Montserrat Bacardí, autora del llibre guardonat, La veritat literària de Teresa Pàmies. També hi va assistir el director general de la Fundació Universitària Balmes, Jordi Baiget, i membres del jurat.

Es tracta de la primera biografia completa de l’escriptora catalana, un exercici de 500 pàgines en què Bacardí teixeix amb versemblança els clarobscurs d’una vida intensa i fructífera, tant en la faceta política com en la literària. "Aquest llibre és fruit d’una investigació exhaustiva i rigorosa, i narra amb un estil viu i amè l’apassionant trajectòria vital de Teresa Pàmies, alhora que reivindica la riquesa i l’interès de la seva extensa obra literària" va manifestar el jurat a l’hora d’escollir-lo guanyador.

Àvida lectora de Teresa Pàmies i gran coneixedora de la literatura catalana de l’exili, Montserrat Bacardí va decidir traçar l’itinerari vital i artístic de Pàmies fa set anys en adonar-se que "era una escriptora poc atesa per l’acadèmia", malgrat la qualitat, la prodigalitat i la significació del seu llegat literari. "Ha estat una aventura fascinant teixir la seva vida i alhora ha resultat un repte encaixar les peces d’una biografia que de vegades semblava un trencaclosques", comenta Bacardí, qui, a més de fer recerca de l’obra publicada i d’arxius, ha obtingut molta informació a partir d’entrevistes als familiars de Pàmies. "La seva col·laboració ha estat decisiva per fer el llibre", confessa.

La veritat literària de Teresa Pàmies repassa la vida de l’escriptora, des dels anys d’infantesa i joventut a Balaguer, passant pels primers contactes amb les idees marxistes, l’impacte que la Guerra Civil va tenir en ella i en la família i les conseqüències d’un exili produït per la seva militància activa a favor del comunisme. Santo Domingo, Mèxic, Belgrad, Praga i París són els destins on Pàmies va viure durant els trenta anys de desterrament; trenta anys tortuosos, marcats per moments foscos que va voler oblidar i per l’esperança de poder tornar un dia a casa. "La seva vida travessa la història sencera del segle XX: la República, els grans conflictes bèl·lics, les postguerres, el franquisme, l’exili, els règims socialistes, l’anomenada “Transició” espanyola, els eurocomunismes successius… Seguir-ne el recorregut significa aproximar-se a la contemporaneïtat", escriu Bacardí al pròleg del llibre.

En l’etapa de París, Pàmies inicia la faceta d’escriptora, tasca que continuarà tornada a Barcelona l’any 1971 i que no abandonarà fins a la mort. La seva obra és una de les més polígrafes i prolífiques de la literatura catalana del segle XX. En total, comprèn cinquanta llibres i milers d’articles periodístics, dels quals destaquen Testament a Praga (Premi Josep Pla, 1970), Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1974), Gent del meu exili (1975) i les columnes que va redactar a l’Avui des de la seva fundació el 1976. "Representa un llegat molt vigent i actual. Pàmies escriu des d’un compromís, en el seu cas, marxista, però alhora amb una extrema llibertat: tan formal, perquè barreja gèneres i estils, com també conceptual, perquè no té por d’expressar res, malgrat la censura provinent de la ideologia marxista o del règim franquista".

La veritat literària de Teresa Pàmies s'ha presentat a La Setmana del Llibre en Català aquest dimarts 12 de setembre a les 19.30 h amb una conversa entre Montserrat Bacardí i Montserrat Barderi.

Sobre el Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana

Convocat per la UVic-UCC i Eumo Editorial, el Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana va néixer el 2021 amb l’objectiu de promoure el conreu i la difusió del gènere assagístic en llengua catalana. Segons la directora de l’editorial, Gemma Redortra, "el premi pretén recollir el llegat de Ricard Torrents", desaparegut aquest any, que va ser l’impulsor i primer rector de la UVic-UCC i fundador d’Eumo. Albert Altés, amb Som virus, i Jordi Julià, amb L’Odissea de Mercè Rodoreda, varen ser els guardonats de la primera i la segona edició, respectivament.

El jurat que va premiar l’obra de Bacardí estava format per Joaquim Albareda, Francesc Codina, Pilar Godayol, Cristina Junyent, Marina Subirats i Blanca Llum Vidal. El premi consisteix en una dotació de 5.000 € i en la publicació de l’obra.

La quarta convocatòria roman oberta fins al 31 de gener de 2024 i s’hi podran presentar obres inèdites que tractin sobre qüestions relacionades amb les humanitats, les ciències, l’educació i la universitat. "En aquests tres anys podem constatar que la gent que escriu literatura d’idees coneix i valora el nostre premi perquè han augmentat tant la quantitat com la qualitat dels treballs", comenta Redortra, qui afegeix que "el premi és una porta d’entrada a noves veus" del gènere assagístic en català.

Sobre Montserrat Bacardí

Montserrat Bacardí Tomàs, catedràtica de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat llibres d’història de la literatura i de la traducció, com ara El Quixot en català (2006) o La traducció catalana sota el franquisme (2012), i les biografies Anna Murià. El vici d’escriure (2004), Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora (2016) i Maria Dolors Orriols, viure i escriure (2019). Ha tingut cura de l’edició d’obres de Jordi Arbonès, Pere Calders, Joaquim Carbó, Anna Murià, Maria Dolors Orriols, Teresa Pàmies, Rafael Tasis o Joan Triadú.