“Què són les ciutats mitjanes? Renda, desigualtat i segregació” és el títol de la ponència que va impartir Rafa Madariaga, professor de la FEC, el divendres 1 de juliol a l’Institut Lluís de Peguera, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu de Manresa. 

En el decurs de la seva exposició, Madariaga va parlar sobre el paper de les ciutats en la dinàmica econòmica, l’estructura de les ciutats a Catalunya i la creació de la base de dades, per entrar de ple, posteriorment, en quina és la renda, la desigualtat i la segregació en les ciutats mitjanes. 

Va començar la intervenció parlant del sistema urbà de Catalunya, que es caracteritza per una divisió entre l’Àrea Metropolitana (36 municipis amb el 40% de la població), les ciutats mitjanes (45 ciutats de més de 20.000 habitants, amb el 30% de la població) i la resta de municipis (prop de 950, amb el 30% de la població). “Aquesta distribució 40-30-30 és peculiar en el conjunt d’Espanya, però és representativa del que passa a Europa, on el 38% de la població viu en ciutats petites i mitjanes”, va assenyalar. 

Les ciutats grans versus les mitjanes

Tot seguit, es va centrar en el paper de les ciutats globals, grans i interconnectades, que són el principal impulsor del creixement econòmic. En aquest sentit, va destacar que les noves activitats que s’hi duen a terme estan centrades en les TIC, la digitalització, les xarxes socials, el màrqueting, la robotització i l’automatització, que es desenvolupen en sectors com les finances, els serveis a les empreses, i les empreses culturals i d’alta tecnologia. “La literatura constata que aquestes ciutats estan experimentant un augment important de la desigualtat, que va acompanyat d’un augment de la segregació residencial (greus dificultats d’accés a l’habitatge i expulsió de població del centre de ciutats) i de la polarització social, que es manifesta en greus diferències en l’accés a l’educació, la sanitat i altres serveis públics”, va remarcar Madariaga. 

Davant aquesta situació, després d’analitzar la renda, la desigualtat i la segregació de les ciutats mitjanes, va concloure que “sembla que aquestes ciutats poden quedar al marge d’aquestes noves activitats i que això pot comprometre el seu desenvolupament econòmic, però alhora les protegeix de les dinàmiques que afecten les ciutats grans i globals”. 

Durant la conferència també va proporcionar evidència empírica sobre la dinàmica econòmica de les ciutats mitjanes de Catalunya que ha publicat el grup Data Analyisis and Modelling (DAM) de la UVic-UCC en diverses publicacions internacionals.