La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) va rendir homenatge dimarts passat a qui en va ser fundador, Ricard Torrents i Bertrana, nascut a Folgueroles l’any 1937 i traspassat el 4 de març passat. Amb l’objectiu que la comunitat universitària d’avui i tota la societat en general pugui conèixer millor la profunditat intel·lectual de Ricard Torrents en l’ampli ventall dels seus camps d’acció, l’homenatge que portava el títol “Ricard Torrents, pensador i forjador d’institucions”, va tenir lloc al Paranimf de la Universitat, davant de 170 persones, i a comptar amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra; el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños; i l’alcalde de Vic i president de la Fundació Universitària Balmes, Albert Castells, entre altres autoritats del món acadèmic i de la cultura en general. El músic i cantautor Rafael Subirachs, amic personal de l’homenatjat, també hiv voler ser interpretant dues peces.

La visió sobre la Universitat

En primer lloc, el professor emèrit Francesc Codina va fer una ponència en què va parlar de la visió de Ricard Torrents com a institució transformadora de la societat. Codina e va centrar en tres llibres que Torrents va dedicar a la institució universitària. En el primer d’ells, Les raons de la universitat (Eumo, 1993), Torrents hi esmentava “que va tenir la responsabilitat de formar una universitat basada en la iniciativa local i en un territori no metropolità”. Codina va recordar que l’Escola de Mestres Jaume Balmes “és el punt d’arrencada deliberat, no accidental” i que una de les principals aportacions de Torrents va ser “haver pensat i haver-nos fet pensar en la universitat en majúscula” i defensar  que els Estudis Universitaris de Vic “tenien la virtut de ser un laboratori, un nou model que superava la dicotomia públic - privat, pel protagonisme dels seus municipis, que havia de reconfigurar el mapa policèntric universitari català”.

En el segon llibre, Noves raons de la Universitat (Eumo, 2002), Codina va afirmar que els pensaments de Torrents sobre la Universitat, tot i ser en un altre context “no només es mantenen ferms, sinó que s’han radicalitzat, fent èmfasi en la funció educativa de la universitat”. En aquest volum, una de les principals idees és l’enfortiment i la reconfiguració de l’espai universitari català, on Torrents “apunta un escenari futur que avui ja és una realitat, la Universitat de la Catalunya Central”.

Finalment, Codina es va referir al volum La meva aposta per la Universitat (Eumo, 2017), un assaig dedicat a totes les persones que aposten per la universitat i en fa una projecció de futur. En aquesta obra es recullen documents “que donen testimoni de com n’era d’ingrata l’obra de construir la Universitat” i de la importància que hi tenia la il·lusió per a noves propostes, l’equip, la pedagogia, etc. El ponent va acabar la seva exposició amb un desig: “Que el llegat, el seu record i la lectura dels seus escrits ens encomanin a tots nosaltres la seva esperança, el seu esperit crític i positiu, i el seu ideari universitari”.

Els diferents vessants de Torrents en una taula rodona

A continuació, va tenir lloc una taula rodona, en la qual van participar diferents persones de la UVic-UCC que van treballar activament al costat de Ricard Torrents: Ramon Pinyol, Antoni Tort, Assumpta Fargas, Antoni Granero, Miquel Tuneu i Maria Carme Bernal, que va moderar la taula. Conjuntament van exposar la figura i trajectòria de Ricard Torrents des de diferents vessants i institucions. Granero va parlar de la fundació d’Eumo Editorial i de l’oportunitat que va tenir de viure amb Torrents des del 1979 la creació d’aquesta empresa i la recuperació de la Universitat. Fargas va destacar l’actitud “d’insatisfacció positiva i constant” que va caracteritzar sempre Torrents i ha posat com a exemple la celebració del 1r Simposi sobre l’Ensenyament en Català, l’abril de 1981.

Per la seva part, Tuneu també es va referir a Eumo Editorial, una empresa que va començar “com un laboratori” en el marc de la Universitat i que ha acabat esdevenint “el vaixell insígnia, el millor màrqueting cultural que podem tenir”. També va fer referència a l’agrupació de talent en iniciatives, col·leccions de publicacions i institucions que va crear Torrents, com el Servei d’Audiovisuals i Eumogràfic. Per la seva banda, Antoni Tort es va referir, des de l’àmbit de l’educació, a alguns principis que defensava Torrents, com ara que l’escola és un ecosistema que forma part de la societat i la importància de la relació entre les persones. Finalment, Pinyol va aportar una visió de l’homenatjat com a representant de la Societat Verdaguer, afirmant que “hi ha el Ricard Torrents estudiós de Verdaguer, l’editor de textos de Verdaguer, i l’impulsor d’iniciatives per cohesionar els estudis i la projecció de Verdaguer”. Els ponents també van tenir un record per a Segimon Serrallonga i Andreu Roca, dues persones que van ser al costat de Ricard Torrents en la fundació de la universitat.

Durant l’acte el músic i amic personal de Ricard Torrents, Rafael Subirachs, va interpretar dues peces amb guitarra, la popular catalana “Muntanyes de Canigó”, que es va fer acompanyar pel públic i “Missenyora la mort”, de Joan Salvat Papasseit.

Preservar el seu llegat a la Biblioteca Ricard Torrents de la UVic

La part final de l’acte d’homenatge es va centrar en els parlaments institucionals. Carlota Torrents, filla de l’homenatjat, va agrair en nom de tota la família aquest acte afirmant que “a ell li hauria agradat molt”, i també a la Biblioteca Ricard Torrents de la UVic, per preservar el llegat del qui va ser fundador de la institució. Respecte a la UVic-UCC, i recollint el pensament del seu pare, va afirmar que “Catalunya necessita una universitat com aquesta, catalana, independent i sense complexos”, i va fer un prec a les persones que conformen la institució perquè mantinguessin viu el llegat de Torrents. Va finalitzar el seu parlament afirmant que “intel·lectualment no només el vau respectar sinó que també el vau estimar, i això és una gran satisfacció”.

El president de la Fundació Universitària Balmes i alcalde de Vic, Albert Castells, va subratllar que Ricard Torrents “és un cas únic de fundador d’institucions; va tenir una visió humanista amb l’objectiu d’aconseguir la universitat sense acomplexar-se ni demanar perdó”. Castells també va dir que Torrents “va permetre a la ciutat de Vic descobrir-se com a ciutat universitària i revaloritzar-se”. Per concloure, va afegir que “li hem d’agrair la seva aportació a la llengua, a la cultura catalana i al país; sense Ricard Torrents la utopia no s’hauria fet realitat”.

Al seu torn, la presidenta  del Parlament de Catalunya, Anna Erra, va afirmar que “Vic és molt rica en patrimoni cultural i artístic, però sobretot en patrimoni humà, com en Ricard Torrents, que ens ha ajudat a configurar la ciutat”. Des del punt de vista més personal, Erra va voler agrair l’oportunitat de formar-se com a mestra a l’Escola Universitària de Mestres Jaume Balmes i, referint-se al conjunt de l’obra de Ricard Torrents, va afirmar: “Hem d’estar agraïts a Ricard Torrents per ser capaç de fer realitat les seves idees; ell va imaginar una ciutat universitària i mireu on som ara”. Erra va destacar de l’homenatjat el compromís, la perseverança, la cerca de la perfecció i l’estima per la ciutat a través d’una universitat amb mirada nacional.

Finalment,  el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va lloar la figura de Torrents com a creador de la Universitat de Vic, malgrat les dificultats. Baños va subratllar l’encert de la seva posada en funcionament, afirmant que “des de la creació de l’Escola de Mestres, el 1977, fins l’aprovació de la creació de la Universitat de Vic 25 anys després, les coses no van ser senzilles, però mostraren que tenien sentit i que la presència d’una universitat a una capital de comarca era possible”. L’actual rector va posar en valor la insistència i vehemència de Torrents, a qui va qualificar d’afortunat, ja que “va arribar a veure com la universitat tornava a Vic, es consolidava i començava a esdevenir un referent en molts aspectes”.

Podeu veure tot l'acte d'Homenatge a Ricard Torrents, pensador i forjador d'institucions.