Ronald Puppo va impartir aquest dimecres la lliçó de jubilació "Grans moments en la traducció literària català-anglès contemporània. Solucions genials: fissura sociolingüística, lexicalització, re-bateig, contraban retòric i collita pròpia". L’acte va tenir lloc en una Aula Segimon Serrallonga plena de companys i companyes, alumnes i exalumnes, que van voler acompanyar al qui ha estat un dels pilars dels estudis de Traducció i Interpretació a la UVic. Els seus companys de departament Marcos Cánovas i M. Àngels Verdaguer van ser els encarregats de dedicar-li l’encomi . D’una banda, Cánovas es va centrar en l’àmbit de la docència, gestió i representació institucional, mentre que Verdaguer es va ocupar de l’àmbit de la traducció literària.

Només de començar, Marcos Cánovas va afirmar que “Ronald Puppo és història dels estudis de Traducció a Vic”. Tenint en compte que va arribar a la UVic l’any 1994, quan tot just feia un curs que havien començat els estudis de Traducció, Cánovas va afirmar de l’homenatjat que “representa una línia de continuïtat entre la Facultat de Traducció i Interpretació d’Osona, integrada als Estudis Universitaris de Vic, i el departament i els estudis actuals de Traducció, a la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia”. Del Ronald Puppo docent, de qui segons Cánovas “no caldrà convèncer ningú pel que fa a la seva excel·lència”, va posar de relleu la seva destresa en l’aplicació dels recursos didàctics i el seu domini “magistral” de la llengua, i la comprensió profunda de la història i l’entorn angloparlant. També va ressaltar que va ser pioner en la implantació de la docència virtual “a la qual va saber donar respostes didàctiques i tecnològiques adequades”. Marcos Cánovas va fer referència a l’entusiasme amb què va assumir les moltes responsabilitats de gestió al llarg dels anys i va acabar destacant la seva qualitat humana ja que “gràcies a persones com ell, els equips són més que la suma d’individualitats”.

Voluntat de difondre la literatura catalana al món angloparlant

Per la seva banda, la directora de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris, M. Àngels Verdaguer, va aprofundir en la tasca de traductor i investigador. Va explicar com van ser els seus orígens en la traducció al català, cap als anys 80, quan se li va encarregar, mentre encara era estudiant de Filosofia a la UAB, la traducció al català de The Logic of Scientific Discovery, de Karl Popper (Editorial Laia/ Edicions 62), i la publicació l’any 1993 del volum Independència i unió dels Estats Units d’Amèrica (Llibres de l’Índex). Verdaguer va apuntar que fou l’any 1994 quan va fer el pas cap a la traducció literària del català a l’anglès, començant pel Canigó de Jacint Verdaguer, que publicaria el 2015 amb el títol Mount Canigó: A tale of Catalonia (Tamesis Books), prèvia publicació el 2007 a The University of Chicago Press del volum Selected Poems of Jacint Verdaguer. A Bilingual Edition, que fou presentat a la Fira de Frankfurt.  

En la seva voluntat de difondre la literatura catalana en el món angloparlant, Puppo ha publicat traduccions puntuals a l’anglès d’altres poetes catalans, com Josep Carner, Tomàs Garcés, Joan Salvat-Papasseit, Enric Casasses, Lluís Solà, Josep Checa i Víctor Obiols. I l’any 2020 va completar la primera antologia de poesia i prosa de Joan Maragall en llengua anglesa One Day of Life is Life: Joan Maragall (Londres/Barcelona: Fum d’Estampa, 2020). M. Àngels Verdaguer va fer referència a tots els reconeixements que ha merescut la seva tasca investigadora i traductora, com el IX Premi Ramon Llull de Traducció Literària el 2021 per aquesta selecció de poemes i prosa de Joan Maragall, fins al Premi Crítica Serra d’Or de Recerca en Catalanística el 2016 per la traducció de Canigó. Finalment, M- Àngels Verdaguer també va fer referència a les moltes participacions en congressos i jornades internacionals i a la relació que manté amb la Societat Verdaguer, del qual és membre numerari des de 2008 i un gran col·laborador.

"Decisions d’autoria"

Per la seva banda, Ronald Puppo, en la  lliçó de jubilació, va mostrar grans moments de la traducció catalana a l’anglès i va posar sota el microscopi diferents solucions traductològiques o “decisions d’autoria”, a què un traductor o traductora ha de fer front quan es disposa a traduir una obra literària. Aquests reptes els va classificar en cinc categories: fissures sociolingüístiques, lexicalització, rebateig, contraban retòric i collita pròpia, i va mostrar exemples concrets de cadascuna amb “solucions genials que donen respostes arriscades, però sempre amb criteri, fonamentades en el context sociolingüístic i donant una veu autèntica als personatges”. D’aquesta manera, segons Puppo, “la traducció ofereix accés indirecte a l’obra original, però també requereix i premia la creativitat, ja que imprimeix un caràcter nou i únic en una llengua nova”. Va acabar la seva intervenció amb un agraïment a les persones que tradueixen, a les que ensenyen a traduir, a les editorials i als patrocinadors que fan possible la literatura i la seva traducció.

Va cloure l'acte el degà de la Facultat d'Educació, Traducció, Esports i Psicologia, Eduard Ramírez, que destacant la vàlua humana de l'homenatjat i emulant el famós vers de Jacint Verdaguer, va dir que "el cor de Ronald Puppo és un mar, tot l'univers no l'ompliria".