Ahir, envoltada d’amistats i companys de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, la professora M. Rosa Guitart i Aced va pronunciar la seva lliçó de jubilació “Cigrons de l’escudella. Reflexions, dubtes i posicionaments escollits al voltant del coneixement pedagògic, recollits des de diversitat de brolladors”. Les professores Isabel Carrillo i Esther Fatsini van ser les encarregades de dedicar-li l’encomi, llegit per Esther Fatsini en nom de totes dues, en el qual van posar en valor els diferents àmbits que defineixen la figura de l’homenatjada, reconeixent “que són la part visible d’un iceberg amb una base molt profunda”.

De l’encomi, en va traspuar l’amor sincer de Rosa Guitart per l’ofici d’educar, “que de forma curosa, però sempre reivindicativa sap traduir en pensaments i accions”, tal com va explicar Esther Fatsini. Mestra de professió, llicenciada i doctorada en Psicologia, va trobar el seu lloc a la UVic fent docència, gestió i recerca, tot construint aliances entre diferents ciències de l’educació com la Pedagogia i la Psicologia. Considerada per les seves companyes com a “activista totterreny”, i fent un símil a la seva afició pel muntanyisme “per Rosa Guitart cada risc és un repte ben planificat que expressa la seva responsabilitat ètica i educadora”.  Un d’aquests riscos ha estat la seva vocació editorial, gràcies a la qual ha emprès projectes com l’editorial Graó, que va contribuir a impulsar. Per altra banda, l’encomi va fer referència al seu activisme dirigit cap a l’educació i el gènere, tema que va aprofundir des del Grup en Recerca Educativa (GREUV) i el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere, i en la formació de temàtica educativa i gènere Calidoskopi, en el marc del CIFE. També van destacar el seu pòsit pedagògic acumulat en múltiples publicacions, com per exemple el llibre Jugar y divertirse sin excluir: recopilación de juegos no competitivos. Tal com va dir Fatsini, “no es cansa de repetir el que creu, allò que desitja per a una educació més justa”.

En la seva lliçó de jubilació, Rosa Guitart va voler fer una mirada sobre l’educació “per compartir, més que no alliçonar, algunes qüestions educatives que m’han interessat i que transiten per la meva vivència personal”. Va començar la seva exposició reflexionant sobre com construeix la seva identitat professional a partir de fonts acadèmiques i no acadèmiques, de les persones que s’ha relacionat i els espais on ha desenvolupat el seu interès educatiu, convençuda que “tots els coneixements són vàlids”. Va centrar el gruix de les seves reflexions en tres àmbits: el joc competitiu, el currículum en educació, fent una incidència especial en la dimensió més política del terme, i el gènere en educació.

El degà de la Facultat, Eduard Ramírez, va cloure la sessió agraint a Rosa Guitart la feina feta i desitjant-li el millor en aquesta nova etapa.