Ahir dimecres 24 de febrer el CRED va organitzar la taula rodona “Publicar en revistes d’impacte: Experiències i estratègies” amb l’objectiu d’analitzar i fer visibles les tensions relacionades amb el món de les publicacions  acadèmiques d’impacte. La taula rodona va comptar amb la participació de 35 persones i amb la intervenció de la investigadora del GRAD, Mila Naranjo; la directora d’un doctorat industrial en pedagogia Montesori, Laura Domingo; la doctoranda Aida Macià; el director del CEEAF, Javier Peña, i l’exassessor associat de la revista Cultura i Educació, Llorenç Comajoan.

Organitzada en dues voltes d’intervencions de 15 minuts per als ponents i 25 minuts per als assistents, en la primera volta s’han destacat aprenentatges relacionats amb la publicació de resultats de recerca en els àmbits d’educació, esport i psicologia de l’educació, i en la segona s’han compartit recomanacions i estratègies. 

Dificultats i estratègies

Entre els diferents aspectes tractats es va parlar de les dificultats a l’hora de publicar investigacions vinculades a concepcions no hegemòniques del coneixement educatiu, la inversió desbocada en recursos personals o el domini del capitalisme cognitiu en la recerca. D’altra banda, es van valorar estratègies que milloren la qualitat de les produccions, com el fet de compartir els processos de redacció entre investigadors dels grups de recerca, desenvolupar la capacitat d’autocrítica a l’hora de valorar la qualitat dels articles redactats, comptar amb lectures crítiques externes abans d’enviar el manuscrit, analitzar de forma aprofundida els articles publicats sobre la temàtica en la revista triada, reforçar les xarxes internacionals en recerca, així com mantenir una actitud activa i perseverant en la correcció i millora dels documents, entre altres.  

Finalment, una de les conclusions a destacar de la taula rodona és que l’èxit de les publicacions en revistes d’impacte no es resol només amb la millora individual de les habilitats i competències en la redacció i comunicació de resultats de recerca, sinó que també cal una inversió decidida de la Universitat per afavorir condicions de temps, formació i recursos en la dedicació a la investigació educativa.