La jornada La Intel·ligència Artificial i la Docència UVic-UCC, organitzada pel Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i la Unitat de Docència Universitària i Tecnologia Educativa, que s’ha fet aquest matí al Paranimf de la UVic-UCC i a la qual han assistit un centenar de persones, ha servit perquè el PDI i el PAS de la Universitat fes una aproximació als reptes que planteja la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit de l’educació superior. La inauguració de l’acte ha anat a càrrec d’Àngels Pinyana, vicerectora d’Ordenació Acadèmica de la UVic-UCC, que ha fet una demostració pràctica de les possibilitats que ofereix el Chat GPT, utilitzant-lo perquè redactés part de la seva intervenció de benvinguda. El text que ha creat per a l’ocasió la IA ha servit, segons la vicerectora, com a exemple que “cal replantejar-nos què fem i com ho fem, a la universitat, a tots els nivells”. 

Abans d’iniciar el programa de la jornada, s’ha fet un minut de silenci com a mostra de suport a la família de la professora Judit Pons, de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB), arran del possible cas de violència vicària ocorregut ahir, dimecres. A continuació, Richard Samson, director de la Unitat de Docència Universitària i Tecnologia Educativa (UDUTE), ha donat pas a la conferència plenària "Repassant un any d’IA, repensant un món amb IA", a càrrec de Faraón Llorens, catedràtic d’EU de Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial de la Universitat d’Alacant.

El ponent ha volgut donar un missatge tranquil·litzador i esperançador sobre el que suposa la IA tenint molt present la ràpida penetració que ha tingut: el 30 de novembre de 2022 apareixia el portal públic Chat GPT-3 i només tres mesos després sorgia el Chat GPT-4. Entrant en l’àmbit de l’educació, Llorens ha comentat que “el problema no és que els alumnes copiïn del Chat GPT per fer un examen, sinó que la IA posa al descobert les mancances i les deficiències del sistema educatiu”. Segons ell, “la qüestió és com fas tu l’examen per avaluar” i, en aquest sentit, ha apuntat que s’han de revisar els plans d’estudis perquè tinguin en compte la IA. “El que hem d’avaluar en els estudiants és el procés d’elaborar el discurs, no el discurs”, ha dit. Segons Llorens, “no hem de regular la tecnologia sinó l’ús que se’n fa” i ha animat a la universitat —“de dalt cap a baix” — a definir com vol utilitzar la IA i a tenir un projecte global.

El catedràtic de la Universitat d’Alacant ha centrat la segona part de la seva conferència en els principals salts qualitatius que suposa la IA: el de les màquines actuals, el dels coneixements generats pels humans i el de la presa de decisions, ja que “la IA s’alimenta de dades i la digitalització n’és la proveïdora”. A la part final, Llorens ha apuntat que, des de les universitats caldrà ensenyar als estudiants a moure’s pel món virtual i digital, i ha subratllat que “no s’ha de contraposar intel·ligència natural i intel·ligència artificial sinó que s’han de sumar; caldrà ajuntar el món analògic i el digital” i el paper de les universitats és ”vigilar com es desenvolupa la tecnologia, que no és neutral”.

Tallers pràctics

La jornada ha continuat després d’una pausa amb uns tallers pràctics sobre l’ús de la IA en el context de la UVic-UCC a la Sala Gòtica, abans de passar a les conclusions finals. En total s’han presentat 13 experiències sobre les diverses possibilitats d’ús de la IA que existeixen, relacionades amb la traducció de textos, la generació d’imatges, la creació de locucions, les cerques bibliogràfiques, la lectura d’imatges, la transcripció de veu a text o la interacció amb el Chat GPT, entre altres. Després de cada activitat grupal s’ha demanat a les persones participants que responguessin un qüestionari. Aquestes activitats del taller estaran disponsibles a l’Aula Moodle.