Els pacients que pateixen dolor crònic i que s’han de sotmetre a una operació d’artroplàstia de genoll total (una intervenció en què l’articulació del genoll se substitueix per un implant protètic) se senten més empoderats per afrontar la rehabilitació si reben tractament preoperatori de fisioteràpia. Aquesta és una de les conclusions de la investigació “Estudi qualitatiu sobre les experiències associades a la intervenció preoperatòria de fisioteràpia en pacients operadors d'artroplàstia de genoll total”, elaborat per Mirari Ochandorena, professora de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB) i investigadora del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences M3O. 

Eines per fer front al dolor

Es tracta d’un estudi qualitatiu en què s’han entrevistat catorze pacients operats a la zona de Barcelona que presentaven catastrofisme de dolor, un tret comú en pacients amb dolor crònic, caracteritzat per la magnificació del dolor i un sentiment d’indefensió davant d'aquest. A més a més, aquests pacients tendeixen a no poder inhibir els pensaments relacionats amb el dolor abans, durant o després de l’operació. En conseqüència, aquest catastrofisme pot causar que el pacient no participi tan activament en la seva recuperació i procés de rehabilitació, de manera que la recuperació sigui menys exitosa. Per aquest motiu, la intervenció de fisioteràpia rebuda abans de l’operació té com a objectiu educar els pacients en neurociència del dolor, i entrenar-los en habilitats per afrontar-lo i en l'exercici terapèutic.

En les entrevistes després de l’operació, els investigadors van poder observar com les persones sotmeses a la teràpia preoperatòria van percebre diferent el postoperatori que les persones del grup de control, a qui se’ls va fer el procés normal de l’operació. Després de l’operació es va poder veure com el grup que havia rebut la intervenció havia estat capaç d’adoptar estratègies més adaptatives pel que fa a la capacitat de lidiar amb el dolor i en la seva manera d’experimentar-lo. Després de l’operació se sentien més empoderats i no tenien por al dolor de la rehabilitació. D’altra banda, les que no van tenir la intervenció, un cop operades, mantenien la cognició de catastrofisme, amb una estratègia contra el dolor més limitada, actituds més passives i menys involucració en la teràpia.  

Context de l'estudi

L’estudi d’Ochandorena entrevistava pacients que també havien participat prèviament en un assaig clínic liderat per Marc Terradas, professor de la FCSB i investigador del grup de recerca M3O. Aquest assaig, per mitjà del qual es va dur a terme la intervenció preoperatòria de fisioteràpia, tenia com a objectiu estudiar si la reducció del catastrofisme preoperatori es traduiria en una millora dels resultats postoperatoris relacionats amb el dolor. L’assaig clínic de Terradas, que va comptar amb la participació de quaranta-cinc pacients, ja va demostrar la viabilitat i impacte clínic d'una intervenció de fisioteràpia multimodal a domicili per reduir el dolor i el catastrofisme del dolor des d’un punt de vista quantitatiu, i s'està pendent de publicar-ne els resultats postoperatoris.